Ad modum maioricensem. Blog d'Antoni Mas i Forners

Quan escric aqueixes paraules, tots els diaris van plens de les inundacions que –ho llegesc al Diario de Mallorca- han estat causades pel pitjor temporal de pluja dels darrers trenta anys. No diré que no haja plogut molt, i que a segons quins indrets la intensitat de la pluja no haja estat excepcional (vet si ho ha estat!), però a d'altres, com diuen els nostros majors, ha plogut bé. Molt -fins a un 30% més- però bé; és a dir, fora aiguades de molts de litres en molt poc temps. Per què és, idò, que hi ha hagut inundacions en aqueixs indrets on no hi ha hagut pluges tan fortes o -si tant voleu- per què és que han estat tan importants? Bona part de la culpa -si la podem anomenar així- la té la destrucció progressiva que pateix, des de fa una quarentena d'anys, la xerxa de drenatge tradicional (albellons, siquions de partió, síquies, torrentons, torrents, clavagueres...) que han construït o canalitzat els pagesos i els picapedrers mallorquins durant centenars d'anys, acumulant els esforços de moltes de generacions. De qui n'és la responsabilitat? A parer meu, de molta de gent. Per exemple (i vull que quedi clar que no responsabilitz la totalitat d'aquests col·lectius), de pagesos mecanitzats que, llaurant a molta fondària i fora parar gens d'esment, espenyen els albellons, destrossen les síquies o les omplen de terra; d'arquitectes, promotors i mestres d'obra que tapen o esbuquen tota quanta cosa els fa nosa per construir; d'enginyers que fan projectes de reparació i eixample de torrents amb el llit i els costats de ciment, com si als torrents només hi vessassen les aigües les síquies "majors"; de tots aquells arquitectes, aparelladors i enginyers que no tenen en compte -a bastament, almanco- les característiques del règim pluviomètric de Mallorca i que per això mateix no preveuen un sistemes de drenatge o d'evacuació suficients; de polítics, promotors i tècnics urbanístics que han permès o propiciat la urbanització d'indrets on ningú, fa cinquanta o cent anys, li haguera passat pel cap fer-ho. En definitiva, la responsabilitat és de tots aquells que han oblidat o no han tengut en compte que el paisatge actual de Mallorca no és precisament natural, sinó que és en gran part una construcció social; és a dir, la suma dels efectes de l'acció humana durant molts de segles. Aquesta transformació es va concretar -entre d'altres aspectes- en la construcció d'una xerxa de drenatge, basada en els albellons i les síquies, que va permetre la posada en conreu de moltes de les terres argiloses del Pla i de les zones lacustres de l'illa i, a més, en una selecció i un ús dels llocs d'hàbitat i dels espais de conreu que tenia en compte, a més d'altres factors, els riscs d'inundació. Tot plegat, amb la intenció d’evitar el que, tot i el funcionament d’aqueixa xerxa de drenatge, esdevengué a una vila del Pla a mitjan segle XVII, en un any de pluges molt intenses: “no s’hi cullirà dels fruits de lo any passat la terça part per causa de no haver pogut sembrar lo millor de las terres per les moltes aigües i les qui·s són sembrades haver-les negades les tantes aigües”. Són paraules d’un document de l’època, que resulten estranyament consemblants a les declaracions dels portaveus de les associacions de pagesos que hem sentit aqueixes darreres setmanes.  Quin és el resultat d'oblidar i de no tenir en compte tot l’anterior? La situació que vivim aqueixs dies, almanco en els llocs on ha plogut bé. I mapes de sòls i de riscs d'inundació, amb les pertinents corbes de nivell, que queden molt guapos i donen una imatge de molta de previsió, però que no serveixen per res si no es tenen en compte a l'hora de planificar.

AMF

PD: Si continau, podeu llegir una excel·lent descripció, de caire etnològic, de per què es feien les síquies i albellons

Fa un grapat d’anys, aqueixa pregunta era un recurs habitual entre aquells que pretenien negar o qüestionar la unitat lingüística i l’afinitat –o comunitat, com volgueu— cultural entre Catalunya i Mallorca. Però la qüestió, per molt que no passi d’anècdota, és interessant, només pels termes i la intenció amb què estava plantejada.

Fins que es va estendre l’escolarització, i la gent de Mallorca va començar a estudiar història –d’aquella manera que tots coneixem— un dels pocs personatges històrics que coneixia tothom era el rei en Jaume  i l’afer històric per autonomàsia era la conquesta de Mallorca. La repressió o l’autocensura havien fet desaparèixer de la memòria altres fets més incomòdes –i amb conseqüències igualment tràgiques, com la Revolta Forana i les Germanies. De fet, el rei en Jaume, la conquesta i la venguda de Sant Vicent Ferrer eren els únics personatges històrics que (si no m’err, perquè ho escric de cap) que va recollir mossèn Alcover a les seves Rondalles.

És més que probable que els especialistes en el tema coneguen aqueixa referència sobre la imposició del castellà a Mallorca, però jo no ho vaig fer fins fa relativament poc temps, gràcies a l’amabilitat de l’amic  en Sebastià Riutort, arxiver de Muro. En tot cas, sempre ve de nou poder llegir als mateixos documents notícies semblants a les que apareixen a la bibliografia sobre aqueixa qüestió. Es tracta d'un fragment d'unes ordenances, del 1764 (Arxiu Municipal de Muro, llibre 8262, sense foliar), que remetien les autoritats militars de Mallorca als oficials, sergents i caporals de la Part Forana de Mallorca en què els indicaven -en castellà i català- que 

Quan a la ciutat de Mallorca la terminologia (i la ideologia) que en podríem dir "clàssiques" de l'esquerra i del republicanisme ja es trobaven ben esteses (i també les de la dreta, és clar!) a molts de pobles de la Part Forana encara es mantenia ben vitenc un llenguatge que remetia a l'oposició entre senyors i pagesos i, també, entre rics i pobres, amb uns mitjans expressius i un lèxic que recorden els que va caracteritzar Edward Palmer Thompson, un dels autors més destacats de la història social britànica.

Un dels temes en els quals faç feina, juntament amb els amics Joan-Lluís Monjo i Mascaró --de Tàrbena-- i Josep Mas i Martí --de Xaló-- és l'emigració de mallorquins al sud del País Valencià, després de l'expulsió dels moriscs (1609) que va tenir com a conseqüència l'aparició d'un bon esplet de viles i llogarets amb una població que, majoritàriament o quasi totalment, procedia de Mallorca, com és el cas de les pobles dels meus companys de recerca (i, sobretot, amics), agermanats oficialment amb el meu --Santa Margalida-- que és d'on procedien bona part o la majoria dels primers pobladors de Tàrbena i Xaló.

Ja tens el teu propi bloc. Per començar a escriure-hi pots accedir a l'administració amb el teu nom d'usuari i la teva clau. Aquest missatge surt per defecte i el podràs esborrar o subtituir pel teu propi missatge de benvinguda. Atenció: si obres un nou diari i no fas cap mena d'aportació l'esborrarem sense previ avís.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• De què servien les síquies i els albellons
• Què té a veure el ball de bot amb la Sardana?
• I llavó venguérem es mallorquins...
• Un document sobre la imposició del castellà a Mallorca en el segle XVIII
• Treballs que falten
• Més sobre la República i la Guerra Civil: les gloses
• Tothom se'n va a la poblatió de Valèntia. L'emigració mallorquina al regne de València en els segle XVII
• Recordant la República
• Ubicació dels treballs i de les fotografies
• Benvingut al teu blocad modum maioricensem

• General [10]

• Maria Sintes: Me ha encantado su escrito.
• Toni: Hola "Solo Yo". No temo a las chicas, es más soy seguidor del...
• Toni: Sólo me da miedo Hacienda. Mi correo es...
• Toni Cantarellas: YA RESPONDÍ, PERO VEO QUE MI TOCAYO MODERADOR TODAVÍA ESTÁ...
• Toni Cantarellas: GRACIAS, SÓLO ME DAN MIEDO 2 COSAS: HACIENDA Y LAS CHICAS, PERO...
• TONIEL·LO: Perdona, veo que ha pasado mucho tiempo, pero como veo que este...
• Margalida: Ay Ma Antònia, tens raó, no fan "ni caso" i sé que et preocupes...
• Mª Antònia Caldentey Grimalt: Enhorabona per l´article d´ahir, jo estic negre amb aquest tema,...
• Mª Antònia Caldentey Grimalt: Enhorabona per l´article d´ahir, jo estic negre amb aquest tema,...
• Joan: Molt bé Toni. És un bon document que ens permet adonar-nos que...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents