Administrar

(Blog de n'Antoni Mas i Forners) L'endarrer d'aqueix blog és que em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani, referit sobretot a temes sobre els quals treball o en els quals estic interessat. Són fonamentalment qüestions d'història de Mallorca, bàsicament d’època medieval però també d’altres èpoques, com la conquesta feudal i l’assentament de colons cristians –allò que en solen dir “reconquesta” i “repoblació”—, la historia agrària, la història social i econòmica, l’onomàstica en general i l’antroponímia en particular, les migracions de mallorquins al País Valencià en el segle XVII, la cultura popular, el sentiment identitari, la llengua... i tots els que surtin a rotlo. Tothom pot fer ús dels treballs i fotografies (que són dins els "àlbums") sempre que els citi adequadament, indicant-ne com a procedència el lloc on varen ser publicats i aquest blog. Els treballs inèdits i les fotografies han de ser citats fent-ne constar com a procedència únicament el blog.

LA PRIMERA VEGADA QUE SE SUSPENGUEREN LES FESTES DE LA BEATA (1928).

amasiforners | 21 Agost, 2020 09:24

LA PRIMERA VEGADA QUE SE SUSPENGUEREN LES FESTES DE LA BEATA (1928).

Enguany no és la primera vegada que s’han de suspendre les festes de la Beata. No fa ni cent anys, l’any 1928, l’Ajuntament de Santa Margalida va acordar suspendre-les com a conseqüència d’una epidèmia de tifus causada per la ingestió de gelat en mal estat.

El gelat servit per un cafè del poble per les festes de Santa Margalida de l’any 1928 va fer emmalaltir centenars de persones i va ser la causa d’un nombre apreciable de defuncions. Per a molta de gent i alguns metges de la Vila, la malaltia no era altra cosa que una intoxicació, produïda per la mescla  de productes en mal estat o, també, per la fermentació del gelat. Contràriament, segons el metge Pere Santandreu i totes les autoritats sanitàries provincials, a part d’una intoxicació es tractava també d’una epidèmia de febres tifoides que s’hauria propagat a partir del gelat en mal estat. Les anàlisis que es dugueren a terme de l’aigua emprada per a la preparació del gelat, l’examen dels malalts i l’autòpsia dels difunts confirmà que, efectivament, es tractava de febres tifoides, una malaltia molt habitual a la Vila i a tota la comarca. Així es fa avinent en una crònica de 1899, en la qual s’indica que “Per sa Pobla, Alcúdia, Muro y Santa Margalida s’hi ha desarrollat un esplet de tifoideas que fa por.”

Però no tothom estava d’acord amb el diagnòstic; molta de gent pensava –i ho pensa encara- que, per molt que diguessen els metges, es tractava simplement d’una intoxicació. Així i tot, les epidèmies mèdiques que indicaven que es tractava de febres tifoides eren clares, llampants i concloents: a part dels exàmens mèdics, aparegueren nous casos que no havien begut gelat i molts de dies després. El nombre de malalts augmentava (a començaments d’agost hi havia 217 casos, que hem de suposar que degueren ser molt més, ja que només es devien comptabilitzar els més importants). Que es tractava d’una epidèmia de tifus s’evidencia, a més, en el fet que l’epidèmia no es va donar oficialment per erradicada fins passats cinc mesos,  el 19 de desembre de 1928.

La gran extensió de la passa, va obligà a acordonar la Vila i a suspendre -l’única vegada que en tenim constància- les festes de la Beata, va fer que la causa de la malaltia fos motiu de discussió, no sols a la Vila, sinó a tot Mallorca. Un metge, el Dr. Aguiló de Son Servera, va publicar un article en què intentava explicar, de manera clara i entenedora, les causes de la malaltia, que a parer seu no era altra cosa que febres tifoides. En paraules seves:

 

“Quant esclatà sa epidèmia, s'Institut d'higiene amb so seu digne Jefe Doctor Durich, amb un zel que els honra, se dedicaren a trobar sa causa des mal. Hi havia un dato elocuent: no més estaven malalts es qui havien pres gelat a un determinat establiment, y a cercar un tòxic en ses sustansis que serviren per fabricar es gelat dedicaren es seus primers pasos. Es resultats varen esser negatius: ni químicament se trobà cap vereno, ni injectant aquestes substàncies a conís de rates aquests presentaren cap síntoma d'enverenament. S'hipótesis d'un enverenament per una sustància dolenta empleada en sa fabricació des gelats, quedava descartada. En vista de aquests resultats y de que de s'examen de malalts se poría deduir que se tractava d'una infecció, cap an aquest camí se orientaren ses investigacions, trobantse sense cap dupte que se tractava d'una epidèmia de Tifoidea.”

Els documents que vos presen a continuació (només una part dels existents) vos permetran resseguir aqueix procés que vos he descrit. Procedeixen de l’Arxiu Municipal de Santa Margalida i de les següents publicacions: Ramon Rosselló (1993): Santa Margalida vista per la premsa (1785-1930), Ajuntament de Santa Margalida, 1993;  Documents per a la història de Santa Margalida, Ajuntament de Santa Margalida, 2005; Santa Margalida. Última Hora. 125 anys. 125 años de noticias, agost de 2018.

 

M’he limitat a ordenar-los cronològicament, a fi que el lector interessat puga parar esment en els dubtes que, de tot d’una tenien les autoritats sanitàries, les discussions que hi havia a la Vila sobre l’origen de la malaltia i la repercussió a la premsa. Tot plegat, ja ho veureu, s’assembla molt –salvant les distàncies— a tot el que hem viscut fins ara amb la qüestió del coronavirus. Esperem que, com va passar aleshores, aqueixa passa acabi aviat i poguem reprendre les nostres vides.

 

1928, juliol, 25.- Reunió de la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament. Passen comptes de les festes Santa Margalida. Encara no es fa cap referència a l’epidèmia causada pel gelat (AMSM  98 f. 50-51).

1928, juliol, 28.- Reunió de la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament. El batle president afirmava que suponía enterados a los señores de la Comisión de la epidemia desarrollada en esta localidad durante estos últimos pasados días con motivo de unos helados confeccionados en malas condiciones por el vecino de esta villa Miguel Ferrer Moncadas y por lo tanto con verdadero disgusto lo ponía en conocimiento de los señores de la comisión al objeto de adoptar las medidas que la gravedad exhijía. Es va decidir que el batle convocàs la Junta Municipal de Sanitat  per adoptar les mesures que fossen necessàries contra l’epidèmia. A més es decidí proposar a la Junta Municipal de Sanitat que la Comissió de Salubritat es dividós en subcomissions, que partint d’un centre comú, investigassen a cada barriada els possibles focus d’insalubritat  (AMSM 98 f. 51-52).

1928, juliol, 28.- Sessió extraodinària de la Junta Municipal de Sanitat. Acto seguido el Sr. Inspector municipal de sanidad entera a la junta de haberse presentado en la localidad una  hepidemia [sic] toxi-infecciosa que aumenta de una manera alarmante y cuyo número de atacados es de unos sesenta en sum mayoria enfermitos de cuatro a diez años. Igualmente manifiesta el inspector  que tan pronto se dio cuenta que se trataba de una hepidemia hizo las gestiones oportunas para descubrir el origen de la misma, que dieron por resultado el poder afirmar que todos los atacados habían tomado elados o mantecados en el café de Miguel Ferrer Moncadas; una vez adquirido este convencimiento se personó dicho inspector al café antes mencionado incautándose de los paquetes de polvos que acostumbrava emplear el dueño del café para la confección de mantecados, como igualmente se recogió una muestra de agua de la cisterna de dicha casa. Acto seguido manifiesta el inspector a los señores de la Junta que en vista de la gravedad del caso urge poner en conocimiento de las autoridades sanitarias superiores de la provincia la hepidemia que se ha presentado y las gestiones hechas para descubrir su origen. .Enterada la junta de las manifestaciones hechas por el inspector municipal de sanidad acuerda por unanimidad sean presxentados al Sr. Inspector provincial de sanidad los dos paquetes de productos y la muestra de agua recogidos del café de Miguel Ferrer (AMSM  586 f. 49-49v).

Dia 31 de juliol “La Almudaina” publicava una nota titulada “¿Intoxicación en Santa Margarita?” dient que fa uns dies circulava la notícia “de que una extraña enfermedad había atacado a numerosos vecinos de Santa Margarita”. Continua dient que el governador, que es trobava a Inca, anà a Santa Margalida acompanyat d’altres personalitats, inclòs l’inspector de Sanitat i juntament amb els metges locals per estudiar el cas i “después de estudiar detenidamente cada uno de los casos sacaron la conclusión de que en todos ellos concurre la circunstancia de haber consumido helados confeccionados por un preparado comercial que indudablemente no reunía condiciones”.

Dia 31 de juliol de 1928, el “Correo de Mallorca” publica una nota titulada “Infección en Santa Margarita”, on es diu que “Desde hace unos días estábamos enterados, pero no autorizados para publicarlo, que en el pueblo de Santa Margarita habían sufrido una infección buen número de vecinos”.

Des d’Inca hi anà el governador acompanyat de l’inspector provincial de Sanitat, Joan Durich, el qual el dia abans ja havia estat en el poble per intervenir en el cas. Després d’estudiar aquest fet, s’ha arribat a la conclusió que es dóna el cas que totes aquestes persones malaltes consumiren gelat que contenia un preparat comercial que no reunia les degudes condicions.

Dia 1 d’agost aquest diari torna parlar del cas amb una nota titulada “Infecciones en Santa Margarita” i anuncia que amb motiu d’aquest cas el proper Bolletí Oficial de la Província publicarà una circular.

Són casos de toxi-infeccions  degudes a gelats en males condicions i per tant els batles no permetran que els gelats es fabriquin sense les degudes condicions sanitàries.

Dia 1 d’agost el diari “La Almudaina” amb el títol “Los intosicados de Santa Margarita” continuava informant del cas dient que s’estan fent anàlisis de laboratori per saber d’on procedeix la intoxicació.

Dia 3 d’agost el diari Correo de Mallorca insisteix sobre el cas i diu que només estan malaltes aquelles persones que consumiren gelat a un cert cafè.

Dia 3 d’agost de 1928, “La Última Hora” publicava una nota titulada “De la enfermedad aparecida en Santa Margarita”, on comenten que el governador, de tornada a Palma procedent d’aquesta vila els ha informat sobre “el estado anormal creado por la toxi-infección por que atraviesa el vecindario”.

Dia 3 d’agost el diari “La Almudaina” continuava informant sobre “Los intoxicados de Santa Margarita. Fallecen otros 3 atacados”. La nota resalta que entre les defuncions o malalts no hi ha contagi “lo cual demuestra que no se trata de ninguna infección, sino de una intoxicación”. El governador ha resolt que tres metges ciutadans es traslladin a aquesta vila i també que sien afegides 7 Germanes Agustines “para que asistan en caso necesario a los enfermos de mayor cuidado y necesitados”. La nota continua comentant que la passada festa de Sant Jaume acudiren a Santa Margalida persones de Vilafranca, Inca, Porreres i Palma i “sólo han padecido intoxicaciones los que tomaron helado en malas condiciones, existiendo dos atacados en Villafranca, otro en Inca, otro en Porreras y otro en Palma”. Aquests dies s’ha produït una defunció a la vila i una dotzena d’invasions.

1928, agost, 4.- Reunió de la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament. El batle comunica a la Comissió que s’ha rebut  un telegrama en el qual el governador civil comunicava que la el ministre de Governació ha concedit una subvenció de 10.000.-pta para atender debidamente a los atacados de la enfermedad reinante. La Comissió resol agrair aqueixa subvenció, especialmente al Ilustre y benemérito Excelentísimo señor Gobernador Civil Don Pedro Llosas Badia que haciéndose perfecto cargo en una de las visitas realizadas a la localidad de la necesidad imperiosa de combatir por todos los medios la epidemia que azota a los moradores de esta villa, interesó eficazmente al gobierno de S. M. Una subvención para hacer frente a los numerosos gastos que ocasiona a este municipio  (AMSM 98 f. 52v-53).

Dia 4 d’agost el diari Correo de Mallorca diu que el governador ha rebut un telegrama del batle informant de “tres nuevas invasiones y una defunción”.

Dia 5 d’agost el diari “La Almudaina” anota “Otras invasiones y otra defunción”. El difunt és de Sencelles, el qual havia anat a Santa Margalida i també havia consumit gelat.

Dia 7 d’agost, el diari Correo de Mallorca diu que el telegrama rebut pel governador ha informat de l’estat actual d’aquesta malaltia que és: 23 altes, 3 invasions i 2 defuncions. Es posen en pràctica mesures higièniques escrupolosísimes.

Dia 8 d’agost el diari Correo de Mallorca publica  aquest resultat: una defunció, cap alta ni invasió.

Dia 8 d’agost el periòdic “La Almudaina” informa de 2 nous casos de defunció però 23 malalts han estat donats d’alta.

Dia 9 d’agost, el diari “La Almudaina” diu que una al·lota de Llubí està malalta perquè havia acudit a Santa Margalida. La nota afegeix que a la vila s’han produït 217 casos de febres tifoidees.

Els dies successius “La Almudaina” informa que anaren apareixent al periòdic notes semblants. 

Dia 11 d’agost, el diari Correo de Mallorca diu que l’estat actual és: 185 atacats, 3 invasions, una defunció i 19 altes.

1928, agost, 11.- Sessió extraodinària la Junta Municipal de Sanitat, presidida per l’inspector provincial de sanitat. Acto seguido el Sr. Inspector provincial de sanidad usó de la palabra notificando que se había hecho cargo de la hepidemia que por cierto revestía carácteres de extrema gravedad dado el número crecido de nuevos enfermos que a diario se registraban. Enteró seguidamente a la Junta de los trabajos de investigación efectuados en el laboratorio del Instituto provincial cuyo resultado había sido conformativo de que se trataba de una epidemia toxi-infecciosa de naturaleza tífica, producida por la ingestión de elados del café de esta localidad propiedad de Miguel Ferrer; que dada la naturaleza infectiva de dicha epidemia y conocido el germen que la engendraba era de absoluta necesidad intensificar por todos los medios profilácticos atajar dicho mal y al efecto recomendó encarecidamente a todos los señores vocales procurararan convencer a los moradores de esta localidad de los beneficios que les reportaría el usos de todos aquellas prácticas que recomienda la higiene en casos de hepidemia. Igualmente se acordó fueran colocados en todos los cafés y sitios visibles unos bandos dónde se detallaran todas aquellas prácticas higiénicas de resultados prácticos comprobados, especialmente la vacunación preventiva y la esterilización de las aguas de bebida y demás alimentos que se comen curdos, además se recomendó el aislamiento de los enfermos (AMSM  586 f. 50-50v).

1928, agost, 11.- Sessió de la Comissió Municipal Permanent. El batle president informa del curso altamente satisfactorio que sigue la epidemia reinante que durante estos últimos pasados años días ha azotado a los moradores de esta villa. A més, la Comissió Municipal Permanent fa constar en acta l’agraïment al Sr. Inspector provincial de Sanitat, al Sr. Emili Darder, i als metges Pere Santandreu Planas, Bartomeu Grimalt Santandreu i Antoni Oliver March (AMSM 98 f. 53v-54v).

Dia 12 d’agost a La Almudaina es diu que dels 217 atacats ja només queden pendents 185 que necessiten esser observats.  

1928, agost, 18.- Sessió de la Comissió Municipal Permanent. El batle president, exposa que en vista de las circunstancias extraordinarias con motivo de la epidemia que está azotando a los vecions de esta localidades de opinión se suspendan los festejos cívicos que en honor de la Beata Catalina Thomàs debían de celebrarse el primer domingo de setiembre próximo y por tanto suplicaba a los compañeros de Comisión se sirvieran así acordarlo, petició que acceptaren els membres de la Comissió (AMSM 98 f. 54v-55).

Dia 18 d’agost el diari Correo de Mallorca amb el títol “La intoxicación de Santa Margarita” anota que els malalts milloren.

Dia 25 d’agost el diari Correo de Mallorca anota el resultat actual: 129 atacats, cap defunció, cap invasió i 4 altes. “La epidemia sigue un curso satisfactorio”.

Dia 29 d’agost, en la crònica de Santa Margalida, i amb el títol “Supresión de fiestas”, en el correo de Mallorca es comenta que “debido a la gran desgracia que aflige este pueblo con motivo de la epidemia reinante, el Ayuntamiento ha acordado suprimir los festejos que en honor de la Beata Catalina Thomás debían celebrar el primer domingo del mes próximo”.

1928, setembre, 3.- Ban de la Batlia, en la qual es comunica a la població, que la Junta Municipal de Sanitat, presidida per l’inspector provincial de Sanitat i amb l’assistència del cap de la secció d’epidemologia de l’Institut Provincial d’Higiene i dels metges de la Vila, en la reunió que va tenir l’1 de setembre de 1928 va acordar que en vista de que siguen persistiendo los casos de fiebre tifoidea consecutivos a la ingestión de elados y habiéndose dado algunos en otras personas que no habían consumido dicha sustancia lo cual indica un comienzo de contaminación de otras personas de la población se acordó intensificar las medidas de aislamiento de los enfermos atacados que de un principio se dictaron. A més, la Junta havia acordat que, en cas que es produís una defunció, que es dugués a terme una desinfecció rigorosa; dur a terme una intensisima campaña de vacunación antitífica, obligatòria per a les persones dedicades a l’assistència dels malalts i aquelles que estiguessen de qualque manera de contacte amb ells. Tot això, a més d’altres mesures per tal d’evitar la propagació de l`epidèmia (AMSM 586, full solt).

Dia 28 de setembre el diari Correo de Mallorca ublica un article titulat “La Epidemia de Santa Margarita. Conferencia del Doctor Darder”.

El 22 de desembre de 1928 el diari Última hora publica un article titulat “Extinguida la epidemia tífica” i en què llegim: “Ayer por la mañana visitó al Sr. Gobernador una comisión del Ayuntamiento de Santa Margalida haciéndole entrega de la copia del acta aprobada por dicha corporación en el día 19 del actual, en la que en vista de un oficio del señor Inspector Provincial de sanidad se acordó considerar absolutamente extinguida la epidemia tífica que durante los meses de agosto, setiembre, octubre y noviembre último azotó dicha villa. Se hace constar en ella, a propuesta del señor alcalde, la gestión meritísima y el generoso concurso y ayuda que durante la epidemia ofreció a los moradores el Gobernador Civil de la provincia, don Pedro Llosas, cuyo ejemplar y cristiano altruismo puso de relieve en las repetidas visitas que hizo a dicha villa durante la epidemia ( ... ). Se hace constar también  el testimonio con expresivo voto de gracias al Inspector Provincial señor Durich y a los médicos don Emilio Darder, ·don Pedro Santandreu, don Bartolomé Grimalt y don Antonio Oliver, que no escatimaron sacrificios para asistir debidamente a los epidemiados. Finalmente se hace constar un expresivo voto de gracias para la benemérita Comunidad de Hermanas Terciarias de san Agustín, que con su inestimable y piadosa asistencia a los enfermos ofrecieron en todo momento el más edificante ejemplo de caridad cristiana. El Gobernador agradeció a los comisionados los referidos que calificó, por lo que a él afectaban, immerecidos.

 

 

L'epidèmia del gelat a les gloses. 

 

S’any vint-i-vuit va venir

una trista enfermedat

a dins es nostro poblat

de resultes des gelat

que en Rasca va produir

i a molts les costà morir

i alguns no passà així

però ben atropellat.

 

Tot es poble s’endolà

dins aqueixa temporada

tala maldita notada

sempre s’anomenarà

molta de gent va quedar

trista i desconsolada

plorant son pare o sa mare

o fill o filla o germà.

 

En gros motiu se trobava

es poble entussiasmat

vegent tal enfermedat

amb un mort a un veïnat

i s’altre de combregat

i es seu qui ja no parlava

i poques bones noves dava

sa Junta de Sanitat.

 

Respongué aquest descarat ***

se fa precís dir-ho així

dalt de sa trona i va dir

que Déu mos havia enviat

un càstig an es poblat

i pes qui n’estava nafrat

va ser molt mal d’assaborir

 

 

 

*** [el rector]

 

Fragment de les Cançons noves versificades p’en Miquel Morey Juan (1936)

 

 (Segueix)

Ametlers, ametlerars i ametlars a l'edat mitjana a Mallorca

amasiforners | 10 Juny, 2016 20:29

Espesses vegades, perquè segons què –un ofici, un cultiu, una llengua, una manera de viure— siga objecte d'estudi pareix que ha d'haver pres el tomb de fer el darrer bategot o, com a poc, d’anar de rota batuda. Pareix que hi ha d'haver por que estiga a punt de desaparèixer. És el cas, per exemple, del conreu de l'ametler a Mallorca, que no fa gaire anys era ben rendible i proporcionava ingressos més que dignes als pagesos o als propietaris. Ara, però, han arribat les lamentacions, l'ocasió per reivindicar la importància de l’ametla i l'hora de plorinyar traient a rotlo el record d’una societat que ja podem donar per esvaïda. Perquè ara, entre malalties,  la vellura dels arbres, les dificultats per a la mecanització i uns preus que minven o munten —sobretot— per mor de la conjuntura  nord-americana, perilla ferm que, en qüestió de poques dècades, les grans extensions d'ametlerar de Mallorca, part de la postal turística illenca, siguen un paisatge residual a fora vila. Abans que això passi, l'amic en Jaume Fornés hi haurà dedicat una tesi doctoral que, ben segur, serà modèlica, una vindicació de l'ametlerar i dels pagesos, però defugint nostàlgies malaltisses; és a dir, amb la mirada fitada cap a l'esdevenidor.

  

 (Segueix)

Què va ser i què hauria de ser el 31 de Desembre (article al Diario de Mallorca)

amasiforners | 09 Novembre, 2015 09:07

Article al Diario de Mallorca:

http://www.diariodemallorca.es/opinion/2015/10/29/i-hauria-31-desembre/1066508.html

 

Què va ser i què hauria de ser el 31 de Desembre

 rran de la publicació del reportatge "Los expertos defienden el día 31 de diciembre" (Diario de Mallorca, 25 d´octubre) diferents persones m´han demanat com és que neg el caràcter de genocidi que va tenir la conquesta de Mallorca d´en Jaume I només amb l´argument que la destrucció no va ser deliberada i, de més a més, com és que defens que el 31 siga la Diada de Mallorca. El que sostenc, i així ho vaig respondre quan m´ho demanaren, és que, en rigor, la conquesta de Mayurqa no pot ésser considerada un genocidi perquè no es va dur a terme amb la voluntat inequívoca i primigènia de destruir, físicament o culturalment, la societat andalusina (una altra cosa és quin va ser el rumb que després prengueren els fets). 

 


 (Segueix)

L'endarrer d'un pare del segle XV: aconseguir la llibertat de la seva filla (Històries d'esclaus i captius, I)

amasiforners | 03 Octubre, 2015 21:17

Durant l'edat mitjana el regne de Mallorca va ser una de les societats europees on l'esclavitud va tenir més importància; possiblement va ser, almanco segons quines èpoques, aquella on els esclaus suposaven el percentatge més elevat amb relació a la població total (a la primera meitat del segle XIV podien depassar el 20% de la població, i hi ha historiadors que afirmen que arribaven al 20%).
 
Això fa que a la documentació mallorquina d'aquells segles hi haja moltíssimes de referències a aquests esclaus, a les seves condicions de vida i a les seves peripècies vitals. Vet-ne ací una.
 

 
 (Segueix)

El "Dia després" de les ordes d'imposició del castellà de 1768: intentant redactar en espanyol (i complir les ordes d'en Carles III) a un poble de Mallorca

amasiforners | 22 Setembre, 2015 22:51

A 1769, a l’inventari dels béns d’en Gabriel Estelrich, àlies Casat, de Santa Margalida, estès per la cúria reial d’aqueixa població, entre d’altres, s’hi consignaren els següents objectes:

“dos thovallas de pastar, una blanca la otra retxada, siete liensos de drapo (...). En la cosina. Item una pastera vieja (...) dentro la misma se enquentrado (...) un calderón de aramo, dos sartenes de aramo (...) una mesita de alsina con su cachón (...) dose cutxaras grandes de madera (...) dos dosenas de escudillas (...) una farrada, beinte salsitchas y sinco langonisas (...) dos sávanas de estopa” (...) sinco tinacas (...) un baste nuevo de bestia grande (...) dos coralones de trillar (...) treinta cavallones de càrrix (...) dos manteles el uno de cotón con randa el otro de brino (...) ocho sábanas de drape” (...) dos almuadas con randa hasul (...) un colxón (...) una barsilla con dos sércoles de hierro (...) quatro salsitxones de cerdo, otro salsitchón grande vulgo bisbe de puerco (...) guixas (...) un tinaca envernissada”.

La llengua d’aqueix inventari –una mescladissa malgarbada de castellà i de català- és una mostra de les dificultats que devien tenir molts d’escrivents mallorquins per complir les ordes de castellanització obligatòria dictades per en Carles III.

 (Segueix)

Els mallorquins segons google

amasiforners | 22 Setembre, 2015 07:22

Els estereotips, diuen, són injusts. I és ver, perquè no són altra cosa que la imatge que té segons quina gent sobre el comportament, qualitats i defectes d'un col·lectiu, formada per mor d'així com són o del que fan una fracció -que se suposa que és la majoritària o la més característica- d'aqueix grup humà. Però això no lleva que no puguen tenir part de raó, o molta, d'així com són molts, per ventura la majoria, dels membres de la col·lectivitat que són objecte i subjecte dels estereotips.

 (Segueix)

Els usos identitaris de la tipografia, segons n'Alexandre Serrano.

amasiforners | 20 Setembre, 2015 13:34

Quan i com la tipografia pot tenir usos --i finalitats-- identitàries. Un interessantíssim post (El signo de la nación: usos identitarios de la tipografía) de n'Alexandre Serrano. 

http://abcdefghijklmn-pqrstuvwxyz.com/2015/09/8020/

 

 

"Call el castellà, cant el mallorquí": una vindicació mallorquina de la llengua en el segle XVII

amasiforners | 09 Setembre, 2015 00:35

Tant a Catalunya com al País Valencià són ben coneguts els elogis o vindicacions de la llengua que s’hi dugueren a terme durant l’edat moderna. De vegades ben sincers i d’altres una espècie de justificació per l’abandonament literari del català en benefici del castellà. Això en una època en què el prestigi del castellà, esdevengut una llengua de cultura d’àmbit europeu i convertit en la llengua de la cort hispànica, va propiciar que molts de lletraferits catalanoparlants preferissen emprar-lo en les seves obres literàries i cronístiques.

 

 (Segueix)

Una figuera martinenca de l'any 1421

amasiforners | 08 Setembre, 2015 17:28

Sovint hi ha paraules, dites o noms que, és segur perquè les deim espesses vegades, fa l'efecte que no deuen ser gaire antics, però que -tanmateix- hi ha pics que ho són ferm o que almanco no són gens novells. Mostra d'això són el nom de castes o de varietats de fruits, d'arbres o d'altres vegetals, com la figuera martinenca que apareix mentada a 1421 a Santa Margalida (una "figuera martinencha d’en Pere Vel").

 (Segueix)

Retorn (un blog que fa de bloc)

amasiforners | 08 Setembre, 2015 17:27

Després de molt de temps -massa- fora tocar comparació, tornaré a escriure per ací. Ho faç amb l'endarrer que aqueix blog em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani. 

De què servien les síquies i els albellons

amasiforners | 18 Desembre, 2008 20:02

Quan escric aqueixes paraules, tots els diaris van plens de les inundacions que –ho llegesc al Diario de Mallorca- han estat causades pel pitjor temporal de pluja dels darrers trenta anys. No diré que no haja plogut molt, i que a segons quins indrets la intensitat de la pluja no haja estat excepcional (vet si ho ha estat!), però a d'altres, com diuen els nostros majors, ha plogut . Molt -fins a un 30% més- però ; és a dir, fora aiguades de molts de litres en molt poc temps. Per què és, idò, que hi ha hagut inundacions en aqueixs indrets on no hi ha hagut pluges tan fortes o -si tant voleu- per què és que han estat tan importants? Bona part de la culpa -si la podem anomenar així- la té la destrucció progressiva que pateix, des de fa una quarentena d'anys, la xerxa de drenatge tradicional (albellons, siquions de partió, síquies, torrentons, torrents, clavagueres...) que han construït o canalitzat els pagesos i els picapedrers mallorquins durant centenars d'anys, acumulant els esforços de moltes de generacions. De qui n'és la responsabilitat? A parer meu, de molta de gent. Per exemple (i vull que quedi clar que no responsabilitz la totalitat d'aquests col·lectius), de pagesos mecanitzats que, llaurant a molta fondària i fora parar gens d'esment, espenyen els albellons, destrossen les síquies o les omplen de terra; d'arquitectes, promotors i mestres d'obra que tapen o esbuquen tota quanta cosa els fa nosa per construir; d'enginyers que fan projectes de reparació i eixample de torrents amb el llit i els costats de ciment, com si als torrents només hi vessassen les aigües les síquies "majors"; de tots aquells arquitectes, aparelladors i enginyers que no tenen en compte -a bastament, almanco- les característiques del règim pluviomètric de Mallorca i que per això mateix no preveuen un sistemes de drenatge o d'evacuació suficients; de polítics, promotors i tècnics urbanístics que han permès o propiciat la urbanització d'indrets on ningú, fa cinquanta o cent anys, li haguera passat pel cap fer-ho. En definitiva, la responsabilitat és de tots aquells que han oblidat o no han tengut en compte que el paisatge actual de Mallorca no és precisament natural, sinó que és en gran part una construcció social; és a dir, la suma dels efectes de l'acció humana durant molts de segles. Aquesta transformació es va concretar -entre d'altres aspectes- en la construcció d'una xerxa de drenatge, basada en els albellons i les síquies, que va permetre la posada en conreu de moltes de les terres argiloses del Pla i de les zones lacustres de l'illa i, a més, en una selecció i un ús dels llocs d'hàbitat i dels espais de conreu que tenia en compte, a més d'altres factors, els riscs d'inundació. Tot plegat, amb la intenció d’evitar el que, tot i el funcionament d’aqueixa xerxa de drenatge, esdevengué a una vila del Pla a mitjan segle XVII, en un any de pluges molt intenses: “no s’hi cullirà dels fruits de lo any passat la terça part per causa de no haver pogut sembrar lo millor de las terres per les moltes aigües i les qui·s són sembrades haver-les negades les tantes aigües”. Són paraules d’un document de l’època, que resulten estranyament consemblants a les declaracions dels portaveus de les associacions de pagesos que hem sentit aqueixes darreres setmanes.  Quin és el resultat d'oblidar i de no tenir en compte tot l’anterior? La situació que vivim aqueixs dies, almanco en els llocs on ha plogut . I mapes de sòls i de riscs d'inundació, amb les pertinents corbes de nivell, que queden molt guapos i donen una imatge de molta de previsió, però que no serveixen per res si no es tenen en compte a l'hora de planificar.

AMF

PD: Si continau, podeu llegir una excel·lent descripció, de caire etnològic, de per què es feien les síquies i albellons

 (Segueix)

Què té a veure el ball de bot amb la Sardana?

amasiforners | 16 Abril, 2006 17:30

Fa un grapat d’anys, aqueixa pregunta era un recurs habitual entre aquells que pretenien negar o qüestionar la unitat lingüística i l’afinitat –o comunitat, com volgueu— cultural entre Catalunya i Mallorca. Però la qüestió, per molt que no passi d’anècdota, és interessant, només pels termes i la intenció amb què estava plantejada.

 (Segueix)

I llavó venguérem es mallorquins...

amasiforners | 27 Març, 2006 17:34

Fins que es va estendre l’escolarització, i la gent de Mallorca va començar a estudiar història –d’aquella manera que tots coneixem— un dels pocs personatges històrics que coneixia tothom era el rei en Jaume  i l’afer històric per autonomàsia era la conquesta de Mallorca. La repressió o l’autocensura havien fet desaparèixer de la memòria altres fets més incomòdes –i amb conseqüències igualment tràgiques, com la Revolta Forana i les Germanies. De fet, el rei en Jaume, la conquesta i la venguda de Sant Vicent Ferrer eren els únics personatges històrics que (si no m’err, perquè ho escric de cap) que va recollir mossèn Alcover a les seves Rondalles.

 (Segueix)

Un document sobre la imposició del castellà a Mallorca en el segle XVIII

amasiforners | 18 Març, 2006 19:12

És més que probable que els especialistes en el tema coneguen aqueixa referència sobre la imposició del castellà a Mallorca, però jo no ho vaig fer fins fa relativament poc temps, gràcies a l’amabilitat de l’amic  en Sebastià Riutort, arxiver de Muro. En tot cas, sempre ve de nou poder llegir als mateixos documents notícies semblants a les que apareixen a la bibliografia sobre aqueixa qüestió. Es tracta d'un fragment d'unes ordenances, del 1764 (Arxiu Municipal de Muro, llibre 8262, sense foliar), que remetien les autoritats militars de Mallorca als oficials, sergents i caporals de la Part Forana de Mallorca en què els indicaven -en castellà i català- que 

 (Segueix)

Treballs que falten

amasiforners | 17 Març, 2006 17:23

Primer de tot, gràcies a les persones que m'han fet observacions i s'han interessat pels meus treballs. Responc una qüestió que m'han plantejat. No he penjat tots els meus treballs perquè a) n'hi ha que tenen restriccions per ésser publicats o difosos a altres indrets diferents de l'original; b) d'altres els vaig publicar conjuntament amb d'altres persones. Si m'autoritzen a penjar-los, ho faré d'aquí a poc temps. 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS