Administrar

(Blog de n'Antoni Mas i Forners) L'endarrer d'aqueix blog és que em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani, referit sobretot a temes sobre els quals treball o en els quals estic interessat. Són fonamentalment qüestions d'història de Mallorca, bàsicament d’època medieval però també d’altres èpoques, com la conquesta feudal i l’assentament de colons cristians –allò que en solen dir “reconquesta” i “repoblació”—, la historia agrària, la història social i econòmica, l’onomàstica en general i l’antroponímia en particular, les migracions de mallorquins al País Valencià en el segle XVII, la cultura popular, el sentiment identitari, la llengua... i tots els que surtin a rotlo. Tothom pot fer ús dels treballs i fotografies (que són dins els "àlbums") sempre que els citi adequadament, indicant-ne com a procedència el lloc on varen ser publicats i aquest blog. Els treballs inèdits i les fotografies han de ser citats fent-ne constar com a procedència únicament el blog.

Ametlers, ametlerars i ametlars a l'edat mitjana a Mallorca

amasiforners | 10 Juny, 2016 20:29

Espesses vegades, perquè segons què –un ofici, un cultiu, una llengua, una manera de viure— siga objecte d'estudi pareix que ha d'haver pres el tomb de fer el darrer bategot o, com a poc, d’anar de rota batuda. Pareix que hi ha d'haver por que estiga a punt de desaparèixer. És el cas, per exemple, del conreu de l'ametler a Mallorca, que no fa gaire anys era ben rendible i proporcionava ingressos més que dignes als pagesos o als propietaris. Ara, però, han arribat les lamentacions, l'ocasió per reivindicar la importància de l’ametla i l'hora de plorinyar traient a rotlo el record d’una societat que ja podem donar per esvaïda. Perquè ara, entre malalties,  la vellura dels arbres, les dificultats per a la mecanització i uns preus que minven o munten —sobretot— per mor de la conjuntura  nord-americana, perilla ferm que, en qüestió de poques dècades, les grans extensions d'ametlerar de Mallorca, part de la postal turística illenca, siguen un paisatge residual a fora vila. Abans que això passi, l'amic en Jaume Fornés hi haurà dedicat una tesi doctoral que, ben segur, serà modèlica, una vindicació de l'ametlerar i dels pagesos, però defugint nostàlgies malaltisses; és a dir, amb la mirada fitada cap a l'esdevenidor.

  

 (Segueix)

Què va ser i què hauria de ser el 31 de Desembre (article al Diario de Mallorca)

amasiforners | 09 Novembre, 2015 09:07

Article al Diario de Mallorca:

http://www.diariodemallorca.es/opinion/2015/10/29/i-hauria-31-desembre/1066508.html

 

Què va ser i què hauria de ser el 31 de Desembre

 rran de la publicació del reportatge "Los expertos defienden el día 31 de diciembre" (Diario de Mallorca, 25 d´octubre) diferents persones m´han demanat com és que neg el caràcter de genocidi que va tenir la conquesta de Mallorca d´en Jaume I només amb l´argument que la destrucció no va ser deliberada i, de més a més, com és que defens que el 31 siga la Diada de Mallorca. El que sostenc, i així ho vaig respondre quan m´ho demanaren, és que, en rigor, la conquesta de Mayurqa no pot ésser considerada un genocidi perquè no es va dur a terme amb la voluntat inequívoca i primigènia de destruir, físicament o culturalment, la societat andalusina (una altra cosa és quin va ser el rumb que després prengueren els fets). 

 


 (Segueix)

L'endarrer d'un pare del segle XV: aconseguir la llibertat de la seva filla (Històries d'esclaus i captius, I)

amasiforners | 03 Octubre, 2015 21:17

Durant l'edat mitjana el regne de Mallorca va ser una de les societats europees on l'esclavitud va tenir més importància; possiblement va ser, almanco segons quines èpoques, aquella on els esclaus suposaven el percentatge més elevat amb relació a la població total (a la primera meitat del segle XIV podien depassar el 20% de la població, i hi ha historiadors que afirmen que arribaven al 20%).
 
Això fa que a la documentació mallorquina d'aquells segles hi haja moltíssimes de referències a aquests esclaus, a les seves condicions de vida i a les seves peripècies vitals. Vet-ne ací una.
 

 
 (Segueix)

El "Dia després" de les ordes d'imposició del castellà de 1768: intentant redactar en espanyol (i complir les ordes d'en Carles III) a un poble de Mallorca

amasiforners | 22 Setembre, 2015 22:51

A 1769, a l’inventari dels béns d’en Gabriel Estelrich, àlies Casat, de Santa Margalida, estès per la cúria reial d’aqueixa població, entre d’altres, s’hi consignaren els següents objectes:

“dos thovallas de pastar, una blanca la otra retxada, siete liensos de drapo (...). En la cosina. Item una pastera vieja (...) dentro la misma se enquentrado (...) un calderón de aramo, dos sartenes de aramo (...) una mesita de alsina con su cachón (...) dose cutxaras grandes de madera (...) dos dosenas de escudillas (...) una farrada, beinte salsitchas y sinco langonisas (...) dos sávanas de estopa” (...) sinco tinacas (...) un baste nuevo de bestia grande (...) dos coralones de trillar (...) treinta cavallones de càrrix (...) dos manteles el uno de cotón con randa el otro de brino (...) ocho sábanas de drape” (...) dos almuadas con randa hasul (...) un colxón (...) una barsilla con dos sércoles de hierro (...) quatro salsitxones de cerdo, otro salsitchón grande vulgo bisbe de puerco (...) guixas (...) un tinaca envernissada”.

La llengua d’aqueix inventari –una mescladissa malgarbada de castellà i de català- és una mostra de les dificultats que devien tenir molts d’escrivents mallorquins per complir les ordes de castellanització obligatòria dictades per en Carles III.

 (Segueix)

Els mallorquins segons google

amasiforners | 22 Setembre, 2015 07:22

Els estereotips, diuen, són injusts. I és ver, perquè no són altra cosa que la imatge que té segons quina gent sobre el comportament, qualitats i defectes d'un col·lectiu, formada per mor d'així com són o del que fan una fracció -que se suposa que és la majoritària o la més característica- d'aqueix grup humà. Però això no lleva que no puguen tenir part de raó, o molta, d'així com són molts, per ventura la majoria, dels membres de la col·lectivitat que són objecte i subjecte dels estereotips.

 (Segueix)

Els usos identitaris de la tipografia, segons n'Alexandre Serrano.

amasiforners | 20 Setembre, 2015 13:34

Quan i com la tipografia pot tenir usos --i finalitats-- identitàries. Un interessantíssim post (El signo de la nación: usos identitarios de la tipografía) de n'Alexandre Serrano. 

http://abcdefghijklmn-pqrstuvwxyz.com/2015/09/8020/

 

 

"Call el castellà, cant el mallorquí": una vindicació mallorquina de la llengua en el segle XVII

amasiforners | 09 Setembre, 2015 00:35

Tant a Catalunya com al País Valencià són ben coneguts els elogis o vindicacions de la llengua que s’hi dugueren a terme durant l’edat moderna. De vegades ben sincers i d’altres una espècie de justificació per l’abandonament literari del català en benefici del castellà. Això en una època en què el prestigi del castellà, esdevengut una llengua de cultura d’àmbit europeu i convertit en la llengua de la cort hispànica, va propiciar que molts de lletraferits catalanoparlants preferissen emprar-lo en les seves obres literàries i cronístiques.

 

 (Segueix)

Una figuera martinenca de l'any 1421

amasiforners | 08 Setembre, 2015 17:28

Sovint hi ha paraules, dites o noms que, és segur perquè les deim espesses vegades, fa l'efecte que no deuen ser gaire antics, però que -tanmateix- hi ha pics que ho són ferm o que almanco no són gens novells. Mostra d'això són el nom de castes o de varietats de fruits, d'arbres o d'altres vegetals, com la figuera martinenca que apareix mentada a 1421 a Santa Margalida (una "figuera martinencha d’en Pere Vel").

 (Segueix)

Retorn (un blog que fa de bloc)

amasiforners | 08 Setembre, 2015 17:27

Després de molt de temps -massa- fora tocar comparació, tornaré a escriure per ací. Ho faç amb l'endarrer que aqueix blog em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani. 

De què servien les síquies i els albellons

amasiforners | 18 Desembre, 2008 20:02

Quan escric aqueixes paraules, tots els diaris van plens de les inundacions que –ho llegesc al Diario de Mallorca- han estat causades pel pitjor temporal de pluja dels darrers trenta anys. No diré que no haja plogut molt, i que a segons quins indrets la intensitat de la pluja no haja estat excepcional (vet si ho ha estat!), però a d'altres, com diuen els nostros majors, ha plogut . Molt -fins a un 30% més- però ; és a dir, fora aiguades de molts de litres en molt poc temps. Per què és, idò, que hi ha hagut inundacions en aqueixs indrets on no hi ha hagut pluges tan fortes o -si tant voleu- per què és que han estat tan importants? Bona part de la culpa -si la podem anomenar així- la té la destrucció progressiva que pateix, des de fa una quarentena d'anys, la xerxa de drenatge tradicional (albellons, siquions de partió, síquies, torrentons, torrents, clavagueres...) que han construït o canalitzat els pagesos i els picapedrers mallorquins durant centenars d'anys, acumulant els esforços de moltes de generacions. De qui n'és la responsabilitat? A parer meu, de molta de gent. Per exemple (i vull que quedi clar que no responsabilitz la totalitat d'aquests col·lectius), de pagesos mecanitzats que, llaurant a molta fondària i fora parar gens d'esment, espenyen els albellons, destrossen les síquies o les omplen de terra; d'arquitectes, promotors i mestres d'obra que tapen o esbuquen tota quanta cosa els fa nosa per construir; d'enginyers que fan projectes de reparació i eixample de torrents amb el llit i els costats de ciment, com si als torrents només hi vessassen les aigües les síquies "majors"; de tots aquells arquitectes, aparelladors i enginyers que no tenen en compte -a bastament, almanco- les característiques del règim pluviomètric de Mallorca i que per això mateix no preveuen un sistemes de drenatge o d'evacuació suficients; de polítics, promotors i tècnics urbanístics que han permès o propiciat la urbanització d'indrets on ningú, fa cinquanta o cent anys, li haguera passat pel cap fer-ho. En definitiva, la responsabilitat és de tots aquells que han oblidat o no han tengut en compte que el paisatge actual de Mallorca no és precisament natural, sinó que és en gran part una construcció social; és a dir, la suma dels efectes de l'acció humana durant molts de segles. Aquesta transformació es va concretar -entre d'altres aspectes- en la construcció d'una xerxa de drenatge, basada en els albellons i les síquies, que va permetre la posada en conreu de moltes de les terres argiloses del Pla i de les zones lacustres de l'illa i, a més, en una selecció i un ús dels llocs d'hàbitat i dels espais de conreu que tenia en compte, a més d'altres factors, els riscs d'inundació. Tot plegat, amb la intenció d’evitar el que, tot i el funcionament d’aqueixa xerxa de drenatge, esdevengué a una vila del Pla a mitjan segle XVII, en un any de pluges molt intenses: “no s’hi cullirà dels fruits de lo any passat la terça part per causa de no haver pogut sembrar lo millor de las terres per les moltes aigües i les qui·s són sembrades haver-les negades les tantes aigües”. Són paraules d’un document de l’època, que resulten estranyament consemblants a les declaracions dels portaveus de les associacions de pagesos que hem sentit aqueixes darreres setmanes.  Quin és el resultat d'oblidar i de no tenir en compte tot l’anterior? La situació que vivim aqueixs dies, almanco en els llocs on ha plogut . I mapes de sòls i de riscs d'inundació, amb les pertinents corbes de nivell, que queden molt guapos i donen una imatge de molta de previsió, però que no serveixen per res si no es tenen en compte a l'hora de planificar.

AMF

PD: Si continau, podeu llegir una excel·lent descripció, de caire etnològic, de per què es feien les síquies i albellons

 (Segueix)

Què té a veure el ball de bot amb la Sardana?

amasiforners | 16 Abril, 2006 17:30

Fa un grapat d’anys, aqueixa pregunta era un recurs habitual entre aquells que pretenien negar o qüestionar la unitat lingüística i l’afinitat –o comunitat, com volgueu— cultural entre Catalunya i Mallorca. Però la qüestió, per molt que no passi d’anècdota, és interessant, només pels termes i la intenció amb què estava plantejada.

 (Segueix)

I llavó venguérem es mallorquins...

amasiforners | 27 Març, 2006 17:34

Fins que es va estendre l’escolarització, i la gent de Mallorca va començar a estudiar història –d’aquella manera que tots coneixem— un dels pocs personatges històrics que coneixia tothom era el rei en Jaume  i l’afer històric per autonomàsia era la conquesta de Mallorca. La repressió o l’autocensura havien fet desaparèixer de la memòria altres fets més incomòdes –i amb conseqüències igualment tràgiques, com la Revolta Forana i les Germanies. De fet, el rei en Jaume, la conquesta i la venguda de Sant Vicent Ferrer eren els únics personatges històrics que (si no m’err, perquè ho escric de cap) que va recollir mossèn Alcover a les seves Rondalles.

 (Segueix)

Un document sobre la imposició del castellà a Mallorca en el segle XVIII

amasiforners | 18 Març, 2006 19:12

És més que probable que els especialistes en el tema coneguen aqueixa referència sobre la imposició del castellà a Mallorca, però jo no ho vaig fer fins fa relativament poc temps, gràcies a l’amabilitat de l’amic  en Sebastià Riutort, arxiver de Muro. En tot cas, sempre ve de nou poder llegir als mateixos documents notícies semblants a les que apareixen a la bibliografia sobre aqueixa qüestió. Es tracta d'un fragment d'unes ordenances, del 1764 (Arxiu Municipal de Muro, llibre 8262, sense foliar), que remetien les autoritats militars de Mallorca als oficials, sergents i caporals de la Part Forana de Mallorca en què els indicaven -en castellà i català- que 

 (Segueix)

Treballs que falten

amasiforners | 17 Març, 2006 17:23

Primer de tot, gràcies a les persones que m'han fet observacions i s'han interessat pels meus treballs. Responc una qüestió que m'han plantejat. No he penjat tots els meus treballs perquè a) n'hi ha que tenen restriccions per ésser publicats o difosos a altres indrets diferents de l'original; b) d'altres els vaig publicar conjuntament amb d'altres persones. Si m'autoritzen a penjar-los, ho faré d'aquí a poc temps. 

Més sobre la República i la Guerra Civil: les gloses

amasiforners | 16 Març, 2006 18:45

Quan a la ciutat de Mallorca la terminologia (i la ideologia) que en podríem dir "clàssiques" de l'esquerra i del republicanisme ja es trobaven ben esteses (i també les de la dreta, és clar!) a molts de pobles de la Part Forana encara es mantenia ben vitenc un llenguatge que remetia a l'oposició entre senyors i pagesos i, també, entre rics i pobres, amb uns mitjans expressius i un lèxic que recorden els que va caracteritzar Edward Palmer Thompson, un dels autors més destacats de la història social britànica.

 (Segueix)
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS