Administrar

(Blog de n'Antoni Mas i Forners) L'endarrer d'aqueix blog és que em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani, referit sobretot a temes sobre els quals treball o en els quals estic interessat. Són fonamentalment qüestions d'història de Mallorca, bàsicament d’època medieval però també d’altres èpoques, com la conquesta feudal i l’assentament de colons cristians –allò que en solen dir “reconquesta” i “repoblació”—, la historia agrària, la història social i econòmica, l’onomàstica en general i l’antroponímia en particular, les migracions de mallorquins al País Valencià en el segle XVII, la cultura popular, el sentiment identitari, la llengua... i tots els que surtin a rotlo. Tothom pot fer ús dels treballs i fotografies (que són dins els "àlbums") sempre que els citi adequadament, indicant-ne com a procedència el lloc on varen ser publicats i aquest blog. Els treballs inèdits i les fotografies han de ser citats fent-ne constar com a procedència únicament el blog.

De què servien les síquies i els albellons

amasiforners | 18 Desembre, 2008 20:02

Quan escric aqueixes paraules, tots els diaris van plens de les inundacions que –ho llegesc al Diario de Mallorca- han estat causades pel pitjor temporal de pluja dels darrers trenta anys. No diré que no haja plogut molt, i que a segons quins indrets la intensitat de la pluja no haja estat excepcional (vet si ho ha estat!), però a d'altres, com diuen els nostros majors, ha plogut . Molt -fins a un 30% més- però ; és a dir, fora aiguades de molts de litres en molt poc temps. Per què és, idò, que hi ha hagut inundacions en aqueixs indrets on no hi ha hagut pluges tan fortes o -si tant voleu- per què és que han estat tan importants? Bona part de la culpa -si la podem anomenar així- la té la destrucció progressiva que pateix, des de fa una quarentena d'anys, la xerxa de drenatge tradicional (albellons, siquions de partió, síquies, torrentons, torrents, clavagueres...) que han construït o canalitzat els pagesos i els picapedrers mallorquins durant centenars d'anys, acumulant els esforços de moltes de generacions. De qui n'és la responsabilitat? A parer meu, de molta de gent. Per exemple (i vull que quedi clar que no responsabilitz la totalitat d'aquests col·lectius), de pagesos mecanitzats que, llaurant a molta fondària i fora parar gens d'esment, espenyen els albellons, destrossen les síquies o les omplen de terra; d'arquitectes, promotors i mestres d'obra que tapen o esbuquen tota quanta cosa els fa nosa per construir; d'enginyers que fan projectes de reparació i eixample de torrents amb el llit i els costats de ciment, com si als torrents només hi vessassen les aigües les síquies "majors"; de tots aquells arquitectes, aparelladors i enginyers que no tenen en compte -a bastament, almanco- les característiques del règim pluviomètric de Mallorca i que per això mateix no preveuen un sistemes de drenatge o d'evacuació suficients; de polítics, promotors i tècnics urbanístics que han permès o propiciat la urbanització d'indrets on ningú, fa cinquanta o cent anys, li haguera passat pel cap fer-ho. En definitiva, la responsabilitat és de tots aquells que han oblidat o no han tengut en compte que el paisatge actual de Mallorca no és precisament natural, sinó que és en gran part una construcció social; és a dir, la suma dels efectes de l'acció humana durant molts de segles. Aquesta transformació es va concretar -entre d'altres aspectes- en la construcció d'una xerxa de drenatge, basada en els albellons i les síquies, que va permetre la posada en conreu de moltes de les terres argiloses del Pla i de les zones lacustres de l'illa i, a més, en una selecció i un ús dels llocs d'hàbitat i dels espais de conreu que tenia en compte, a més d'altres factors, els riscs d'inundació. Tot plegat, amb la intenció d’evitar el que, tot i el funcionament d’aqueixa xerxa de drenatge, esdevengué a una vila del Pla a mitjan segle XVII, en un any de pluges molt intenses: “no s’hi cullirà dels fruits de lo any passat la terça part per causa de no haver pogut sembrar lo millor de las terres per les moltes aigües i les qui·s són sembrades haver-les negades les tantes aigües”. Són paraules d’un document de l’època, que resulten estranyament consemblants a les declaracions dels portaveus de les associacions de pagesos que hem sentit aqueixes darreres setmanes.  Quin és el resultat d'oblidar i de no tenir en compte tot l’anterior? La situació que vivim aqueixs dies, almanco en els llocs on ha plogut . I mapes de sòls i de riscs d'inundació, amb les pertinents corbes de nivell, que queden molt guapos i donen una imatge de molta de previsió, però que no serveixen per res si no es tenen en compte a l'hora de planificar.

AMF

PD: Si continau, podeu llegir una excel·lent descripció, de caire etnològic, de per què es feien les síquies i albellons

 (Segueix)
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS