Administrar

(Blog de n'Antoni Mas i Forners) L'endarrer d'aqueix blog és que em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani, referit sobretot a temes sobre els quals treball o en els quals estic interessat. Són fonamentalment qüestions d'història de Mallorca, bàsicament d’època medieval però també d’altres èpoques, com la conquesta feudal i l’assentament de colons cristians –allò que en solen dir “reconquesta” i “repoblació”—, la historia agrària, la història social i econòmica, l’onomàstica en general i l’antroponímia en particular, les migracions de mallorquins al País Valencià en el segle XVII, la cultura popular, el sentiment identitari, la llengua... i tots els que surtin a rotlo. Tothom pot fer ús dels treballs i fotografies (que són dins els "àlbums") sempre que els citi adequadament, indicant-ne com a procedència el lloc on varen ser publicats i aquest blog. Els treballs inèdits i les fotografies han de ser citats fent-ne constar com a procedència únicament el blog.

El "Dia després" de les ordes d'imposició del castellà de 1768: intentant redactar en espanyol (i complir les ordes d'en Carles III) a un poble de Mallorca

amasiforners | 22 Setembre, 2015 22:51

A 1769, a l’inventari dels béns d’en Gabriel Estelrich, àlies Casat, de Santa Margalida, estès per la cúria reial d’aqueixa població, entre d’altres, s’hi consignaren els següents objectes:

“dos thovallas de pastar, una blanca la otra retxada, siete liensos de drapo (...). En la cosina. Item una pastera vieja (...) dentro la misma se enquentrado (...) un calderón de aramo, dos sartenes de aramo (...) una mesita de alsina con su cachón (...) dose cutxaras grandes de madera (...) dos dosenas de escudillas (...) una farrada, beinte salsitchas y sinco langonisas (...) dos sávanas de estopa” (...) sinco tinacas (...) un baste nuevo de bestia grande (...) dos coralones de trillar (...) treinta cavallones de càrrix (...) dos manteles el uno de cotón con randa el otro de brino (...) ocho sábanas de drape” (...) dos almuadas con randa hasul (...) un colxón (...) una barsilla con dos sércoles de hierro (...) quatro salsitxones de cerdo, otro salsitchón grande vulgo bisbe de puerco (...) guixas (...) un tinaca envernissada”.

La llengua d’aqueix inventari –una mescladissa malgarbada de castellà i de català- és una mostra de les dificultats que devien tenir molts d’escrivents mallorquins per complir les ordes de castellanització obligatòria dictades per en Carles III.

 (Segueix)

Els mallorquins segons google

amasiforners | 22 Setembre, 2015 07:22

Els estereotips, diuen, són injusts. I és ver, perquè no són altra cosa que la imatge que té segons quina gent sobre el comportament, qualitats i defectes d'un col·lectiu, formada per mor d'així com són o del que fan una fracció -que se suposa que és la majoritària o la més característica- d'aqueix grup humà. Però això no lleva que no puguen tenir part de raó, o molta, d'així com són molts, per ventura la majoria, dels membres de la col·lectivitat que són objecte i subjecte dels estereotips.

 (Segueix)

Els usos identitaris de la tipografia, segons n'Alexandre Serrano.

amasiforners | 20 Setembre, 2015 13:34

Quan i com la tipografia pot tenir usos --i finalitats-- identitàries. Un interessantíssim post (El signo de la nación: usos identitarios de la tipografía) de n'Alexandre Serrano. 

http://abcdefghijklmn-pqrstuvwxyz.com/2015/09/8020/

 

 

"Call el castellà, cant el mallorquí": una vindicació mallorquina de la llengua en el segle XVII

amasiforners | 09 Setembre, 2015 00:35

Tant a Catalunya com al País Valencià són ben coneguts els elogis o vindicacions de la llengua que s’hi dugueren a terme durant l’edat moderna. De vegades ben sincers i d’altres una espècie de justificació per l’abandonament literari del català en benefici del castellà. Això en una època en què el prestigi del castellà, esdevengut una llengua de cultura d’àmbit europeu i convertit en la llengua de la cort hispànica, va propiciar que molts de lletraferits catalanoparlants preferissen emprar-lo en les seves obres literàries i cronístiques.

 

 (Segueix)

Una figuera martinenca de l'any 1421

amasiforners | 08 Setembre, 2015 17:28

Sovint hi ha paraules, dites o noms que, és segur perquè les deim espesses vegades, fa l'efecte que no deuen ser gaire antics, però que -tanmateix- hi ha pics que ho són ferm o que almanco no són gens novells. Mostra d'això són el nom de castes o de varietats de fruits, d'arbres o d'altres vegetals, com la figuera martinenca que apareix mentada a 1421 a Santa Margalida (una "figuera martinencha d’en Pere Vel").

 (Segueix)

Retorn (un blog que fa de bloc)

amasiforners | 08 Setembre, 2015 17:27

Després de molt de temps -massa- fora tocar comparació, tornaré a escriure per ací. Ho faç amb l'endarrer que aqueix blog em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani. 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS