Administrar

(Blog de n'Antoni Mas i Forners) L'endarrer d'aqueix blog és que em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani, referit sobretot a temes sobre els quals treball o en els quals estic interessat. Són fonamentalment qüestions d'història de Mallorca, bàsicament d’època medieval però també d’altres èpoques, com la conquesta feudal i l’assentament de colons cristians –allò que en solen dir “reconquesta” i “repoblació”—, la historia agrària, la història social i econòmica, l’onomàstica en general i l’antroponímia en particular, les migracions de mallorquins al País Valencià en el segle XVII, la cultura popular, el sentiment identitari, la llengua... i tots els que surtin a rotlo. Tothom pot fer ús dels treballs i fotografies (que són dins els "àlbums") sempre que els citi adequadament, indicant-ne com a procedència el lloc on varen ser publicats i aquest blog. Els treballs inèdits i les fotografies han de ser citats fent-ne constar com a procedència únicament el blog.

Tothom se'n va a la poblatió de Valèntia. L'emigració mallorquina al regne de València en els segle XVII

amasiforners | 16 Març, 2006 15:24

Un dels temes en els quals faç feina, juntament amb els amics Joan-Lluís Monjo i Mascaró --de Tàrbena-- i Josep Mas i Martí --de Xaló-- és l'emigració de mallorquins al sud del País Valencià, després de l'expulsió dels moriscs (1609) que va tenir com a conseqüència l'aparició d'un bon esplet de viles i llogarets amb una població que, majoritàriament o quasi totalment, procedia de Mallorca, com és el cas de les pobles dels meus companys de recerca (i, sobretot, amics), agermanats oficialment amb el meu --Santa Margalida-- que és d'on procedien bona part o la majoria dels primers pobladors de Tàrbena i Xaló.

Les persones interessades, pitjant ací podran accedir a la versió en línia d'un treball nostre, Tothom se'n va a la poblatió de Valèntia. L'emigració mallorquina al regne de València en els segle XVII(articlevalencia.pdf), que vol ésser una espècie d'estat de la qüestió dels nostres treballs sobre aqueix tema. Va ser publicat el 2004 a Barcelona al Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (filial de l'Institut d'Estudis Catalans)

Els illencs tengueren un comportament molt similar al documentat per als emigrants d'època contemporània, com l'establiment de cadenes migratòries, la tendència a concentrar-se a determinants indrets, el casament amb gent del mateix origen i, fins i tot, del mateix poble. Tot plegat és una mostra de la solidaritat de grup que mantenia la població originària o nativa de Mallorca.

Un exemple: els matrimonis entre gent del mateix poble

 a) Entre llucmajorers:

 A 15 enero 1629 yo, el l[icencia]do Laodicio de Pedro y Granullés, r[ecto]r de Xaló [...] desposé y di missa en mesmo día a Julián Salvá, labrador natural de Lluchmajor, de la diósesis de Mallorcha, y abitador de Gata, hijo de Joseph Salvá y de Francisca Cathaña, cónjuges, y le casé con Margalida Noguera, donsella natural de Llucmajor y abitadora de Llíber, hija de Jua[n] Noguera y de Margalida Puig, cónjuges [...] Padrinos: Fra[n]cisco Noguera y Climent Mengual de Gata abitadors, ab compaña de Nofre Mas y Nofre Mas y Pere Montserrat major, foren testimonis.

 b) Entre manacorins:

 A 27 de giner del añ 1621 desposí yo, Mn. Diego Molina, r[ec]tor de la parrochial de Tàrbena, en dita parroquial, de llisènsia del señor oficial de Xàtiva a Juan Dalmau, fill de Jua[n] Dalmau y de Juana Vella, cònjuges, natural de la vila de Manacor, regne de Mallorca, y a Antònia Sureda, donsella, filla de Thomàs Sureda y de Catalina Servera, cònjuges, natural de dita vila de Manacor y regne de Mallorca, y abitadors en lo lloc de Tàrbena, dada en dos de dit mes y añ. Y doní les benedictions nuptials consecutivament en presènsia de Jaume Carrió major, de Jaume Torens, de Bernat Ferrer y altres.

 c) Entre margalidans:

 A 19 de noviembre 1628 yo, el l[icencia]do Laodicio de Pedro Granullés, r[ecto]r de Xaló [...] desposé [...] a Pedro Mengual, natural de Sta. Margalida, Reyno de Mallorcha, abitador del lugar de la Sierra, valle de Ebo, hijo de Pedro Mengual y de Margalida Montaner, y desposó y dio missa todo en un día a dicho Mengual co[n] Ysabel Mestre, donsella hija de Sebastià Mestre y de Juana Clecles, naturales de Sta. Margalida, Reyno de Mallorcha. Padrinos: Jua[n] Piera de Parcent y Juan Font de Sta. Margalida, abitador de Xaló [...]

 d) Entre pollencins:

 Amonestí yo mo[ssé]n Pere-Joan Almel·la, regent de cura de Beniardà a Pere Soliveres, llaurador, fill de Miquel Soliveres y Cathalina Cifre, cònjuges, nat[urals] de la vila de Pollensa, diòssesi de Mallorca y habit[adors] de una part en lo lloch de Tàrbena, y Cathalina Sales, donzella, filla de Miquel Sales y Margarita Strader, natural y habitadora del lloch de Beniardà, vall de Guadalest [28 / I / 1636].

 Font: Antoni Mas-Joan Lluís Monjo: Per poblar lo regne de Valèntia... L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII. Govern Balear (Conselleria de Presidència). Mallorca.2002.

Comentaris

  1. origen Appelido

    Buenos días! mi nombre es SOLIVERES, soy francés, busco informaciones
    sobre el origen del nombre SOLIVERES y sobre el origen de mi familia
    que sería catalana. Sé que uno de mis Ancètres SOLVERES hacía ido
    de 16 familias que dejaron en 1609 el pueblo de POLENSA
    de l ' isla de la MALLORCA para si intaller en TARBENA
    en la provincia d ' ALICANTE, unos de sus descendientes se quedaron
    en la región de BENISSA Gracias por su ayuda.

    Soliveres | 13/12/2007, 18:18
  2. Aigua

    Enhorabona per l´article d´ahir, jo estic negre amb aquest tema, quan "arreglan" els camins de foravila (si no els asfaltan!) tiran els dobés a la mar, les màquines embossan les voreres, tapen els forats per l´aigua...un desastre. Vaig fer un treballet sobre aquest tema com a crítica constructiva per l´Ajuntament del meu poble pero ni caso, els hi importen un prebe aquestes coses, no hi ha sensibilitat paissagística.

    Mª Antònia Caldentey Grimalt | 22/12/2008, 04:50
  3. Aigua resposta a na Ma Antònia

    Ay Ma Antònia, tens raó, no fan "ni caso" i sé que et preocupes tant pels temes de la conservació de la natura... i és que és un desastre. Jo com visc a Barcelona solament veig la pols pol.lucionada que ens va enverinant... aquest és una altre tema. Bon any 2009!

    Margalida | 02/01/2009, 05:22
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS