amasiforners | 18 Març, 2006 20:12
És més que probable que els especialistes en el tema coneguen aqueixa referència sobre la imposició del castellà a Mallorca, però jo no ho vaig fer fins fa relativament poc temps, gràcies a l’amabilitat de l’amic en Sebastià Riutort, arxiver de Muro. En tot cas, sempre ve de nou poder llegir als mateixos documents notícies semblants a les que apareixen a la bibliografia sobre aqueixa qüestió. Es tracta d'un fragment d'unes ordenances, del 1764 (Arxiu Municipal de Muro, llibre 8262, sense foliar), que remetien les autoritats militars de Mallorca als oficials, sergents i caporals de la Part Forana de Mallorca en què els indicaven -en castellà i català- que
Será assi mismo de la obligación del Oficial, Sargento, y Cabo el imponer al Soldado en el idioma castellano (al que no le sepa) hablándoles siempre en él, hasta que se consiga este importante asunto, pues en ningún caso, ni acontecimiento se ha de enseñar el exercicio, ni dar nombre a las prendas, y menages de un soldado, que no sea en la referida lengua castellana, y se prohibe por punto general el mandarles, ni pedirles nada en mallorquin, hasta tanto se impongan en todas las obligaciones del soldado.
Serà axí matex de la obligació del Oficial, Sargent, y cabo al imposar el Soldat en el idioma castellà (al que no el sap) perlant-los sempre en ell, fins que se conseguesca este important assumpto, puis en ningun cas, ni temps se ha de enseñar lo exercici, ni dar nom a les prendas, y menatjes de un soldat, que no sia en la referida llengua castellana, y se prohibeix per punt general el menar-los ni demanar-los res en mallorquí, fins, y tant que se imposan en totas las obligacions de soldat.
Que tots els capítols de les ordenances tenguessen una versió en totes dues llengües –cosa habitual en l’època-- mostra que molts d'aquells oficials als quals manaven que parlassen en castellà als soldats mallorquins no el devien entendre, o que almanco en tenien uns coneixements ben limitats. I més poc l'entenien encara la gran majoria dels habitants de la Part Forana. Però el castellà, de mica en mica, anava esdevenint la llengua dels òrgans de govern i, des de més enrera, de la cultura. En poques paraules, el castellà es convertia en la lengua de Mallorca. I la nostra, en un dialecto. Ja sé que tot això és ben conegut, però convé tenir-ho present. Perquè és l’origen del nostre present.
rafel | 24/03/2006, 19:12
Toni | 02/10/2006, 11:48
Moltes de gràcies!!
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Enhorabona, Toni !
Jaume | 20/03/2006, 22:54