Administrar

(Blog de n'Antoni Mas i Forners) L'endarrer d'aqueix blog és que em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani, referit sobretot a temes sobre els quals treball o en els quals estic interessat. Són fonamentalment qüestions d'història de Mallorca, bàsicament d’època medieval però també d’altres èpoques, com la conquesta feudal i l’assentament de colons cristians –allò que en solen dir “reconquesta” i “repoblació”—, la historia agrària, la història social i econòmica, l’onomàstica en general i l’antroponímia en particular, les migracions de mallorquins al País Valencià en el segle XVII, la cultura popular, el sentiment identitari, la llengua... i tots els que surtin a rotlo. Tothom pot fer ús dels treballs i fotografies (que són dins els "àlbums") sempre que els citi adequadament, indicant-ne com a procedència el lloc on varen ser publicats i aquest blog. Els treballs inèdits i les fotografies han de ser citats fent-ne constar com a procedència únicament el blog.

L'endarrer d'un pare del segle XV: aconseguir la llibertat de la seva filla (Històries d'esclaus i captius, I)

amasiforners | 03 Octubre, 2015 21:17

Durant l'edat mitjana el regne de Mallorca va ser una de les societats europees on l'esclavitud va tenir més importància; possiblement va ser, almanco segons quines èpoques, aquella on els esclaus suposaven el percentatge més elevat amb relació a la població total (a la primera meitat del segle XIV podien depassar el 20% de la població, i hi ha historiadors que afirmen que arribaven al 20%).
 
Això fa que a la documentació mallorquina d'aquells segles hi haja moltíssimes de referències a aquests esclaus, a les seves condicions de vida i a les seves peripècies vitals. Vet-ne ací una.
 

 
L'any 1458 en Jacomí, un esclau del ciutadà Nicolau de Pacs, reclamava un deute a un veïnat del terme d'Algaida, n'Arnau Pericàs, "habitant en lo terme del alou del Raffalet". Concretament, vuit lliures que li quedaven a pagar de 16 quarteres de forment (varietat de blat). Un deute com n'hi havia molts a tots els pobles de Mallorca. Però l'esclau -possiblement gràcies a la intercessió del seu propietari- va poder arribar a fer la seva reclamació en persona al governador del regne ("a suplicació de paraula per part del dit Jacomí sobre açò a nós feta"). Un esclau reclamant deutes? Per a qui no ho sàpiga, hi havia molts d'esclaus que malavejaven d'aconseguir la lliberat -i sovint l'aconseguien- mitjançant els contractes de talla, en els quals es fixava un preu per al seu alliberament, habitualment ben alt en relació amb les possibilitats de l'esclau.
 
Amb aqueixs contractes els esclaus assolien una situació de semillibertat, que els permetia fer feina per compte d'altri (molt sovint, com a jornalers en les terres dels lliures, o com a mossos a la menestralia), llogar terres i fer préstecs amb els doblers que aconseguien. Espesses vegades les persones que havien llogat els esclaus, o que n'havien rebut doblers o queviures en préstec, es torbaven a pagar-los, o miraven de no fer-ho. Aleshores, com ara, sempre era més bo de fer resistir-se a les reclamacions dels dèbils, dels marginats i dels exclosos, per molt justes que fossen. Per mor d'això, les reclamacions dels esclaus eren molt freqüents, i si les autoritats els feien cas devia ser tot perquè el pagament dels deutes, al cap i a la fi, assegurava el negoci del seu propietari.
 
Què té d'especial, idò. la reclamació d'en Jacomí? Idò que afirmava havia de menester aquelles vuit lliures, no per aconseguir la seva llibertat, sinó la de la seva filla Miquela, també propietat d'en Pacs; com llegim en el document (n'actualitz l'ortografia, no el lèxic):
 
"lo dit Jacomí no ha pogut obtenir satisfacció ne paga del dit Arnau la qual cosa torna en gran dan(y)
e perjudici evident del dit Jacomí majorment com vulla aquelles per rembree quitar la persona
de una filla sua apel·lada Miquela, del dit en Nocolau de Pacs, l
es quals li manquen per aconseguir e haver la llibertat de la dita Miquela".
 
El governador,  "atès que la dita quantitat ha a servir per la llibertat de la dita Miquela" -així ho precisava- ordenà al batle que fes embargar i subhastar de n'Arnau Pericàs que bastassen per a pagar el deute. Les característiques especials del cas -un esclau que tractava d'alliberar la seva filla- degueren ser la causa que el governador hi posàs un esment especial. Molts d'altres esclaus, que de vegades també feien arribar les seves reclamacions al governador, no ho tenien tant bo de fer.
 
Si vos interessa el tema, podeu consultar, entre d'altres obres, el meu llibre: Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV (Palma, 2005, Lleonard Muntaner editor).
 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS