Administrar

(Blog de n'Antoni Mas i Forners) L'endarrer d'aqueix blog és que em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani, referit sobretot a temes sobre els quals treball o en els quals estic interessat. Són fonamentalment qüestions d'història de Mallorca, bàsicament d’època medieval però també d’altres èpoques, com la conquesta feudal i l’assentament de colons cristians –allò que en solen dir “reconquesta” i “repoblació”—, la historia agrària, la història social i econòmica, l’onomàstica en general i l’antroponímia en particular, les migracions de mallorquins al País Valencià en el segle XVII, la cultura popular, el sentiment identitari, la llengua... i tots els que surtin a rotlo. Tothom pot fer ús dels treballs i fotografies (que són dins els "àlbums") sempre que els citi adequadament, indicant-ne com a procedència el lloc on varen ser publicats i aquest blog. Els treballs inèdits i les fotografies han de ser citats fent-ne constar com a procedència únicament el blog.

I llavó venguérem es mallorquins...

amasiforners | 27 Març, 2006 17:34

Fins que es va estendre l’escolarització, i la gent de Mallorca va començar a estudiar història –d’aquella manera que tots coneixem— un dels pocs personatges històrics que coneixia tothom era el rei en Jaume  i l’afer històric per autonomàsia era la conquesta de Mallorca. La repressió o l’autocensura havien fet desaparèixer de la memòria altres fets més incomòdes –i amb conseqüències igualment tràgiques, com la Revolta Forana i les Germanies. De fet, el rei en Jaume, la conquesta i la venguda de Sant Vicent Ferrer eren els únics personatges històrics que (si no m’err, perquè ho escric de cap) que va recollir mossèn Alcover a les seves Rondalles.

D’al·lot, encara vaig ésser a temps a sentir parlar del rei en Jaume, i de la conquesta de Mallorca, quan anava amb mon pare  per les finques i possessions del terme, i per qualque poble de per devora. Els pagesos, que sabien que m’agradaven “ses coses antigues”, em solien dir on havia “antigors”, “antiguidees” o “cementeris des Moros”; és a dir, restes prehistòriques. Ho record com si fos ara: “aqueix claper és des temps des moros –em deien tots solemnes—, perquè abantes Mallorca era des moros”. D’això, jo ja en sabia cosa: a l’escola m’havien parlat de la “reconquista” i, de més a més, jo havia llegit la Història de Santa Margalida. En aqueix llibre, el primer que vaig llegir en català, el pare Joan Francesc March i en Ramon Rosselló explicaven la conquesta de Mallorca i hi deixaren escrit que els catalans havien repoblat Mallorca. Jo, coses d’al·lot que feia el batxiller, em pensava ésser un poc part damunt aquells pagesos que, ara me’n tem, em respectaven perquè era un al·lot pagès que sabia “lletra”. Tanmateix, la cosa em venia de nou, i sempre que podria aprofitava per treure-la a rotlo. I els pagesos em contaven, tots convençuts, poc més o manco amb aqueixes paraules, que “això va durar fins que va venir el rei en Jaume, que va treure a defora es moros i llavó venguérem es mallorquins”. Més d’un pic em demanaren d’on era que venguérem. Em fa l’efecte que la meva resposta –de Catalunya— no els feia gaire gràcia. “Potser”, “si tu ho dius deu ésser així”, “no m’ho haguera pensat mai” i qualque sortida remolesta i desconfiada –com “això t’ho han dit a s’escola?”— eren, com a molt, els comentaris, si n’hi havia, a la meva resposta. Més envant me’n vaig témer que aqueix era el record que havia quedat, després de més set-cents anys, de la conquesta de 1229 i de la colonització feudal: el rei heroic i legendari, la memòria dels antics “propietaris” de la terra –els moros que havien construït els clapers i les “antigors”— i, també, el convenciment del canvi demogràfic que causaren la conquesta i la colonització. Perquè els pagesos “sabien” que ells –la seva societat— venia de defora. I, en termes bàsics, l’encertaven. Que a Mallorca hi haguessen romàs un cert nombre d’andalusins –mallorquins antics— batiats, no va alterar per res el resultat final de la conquesta de 1229. Els pagesos que jo tractava, és clar, no es qüestionaven per res si allò que havia fet el rei en Jaume –“treure a defora es moros”— havia estat bo o xerec. Però sí  que pareix que el record que Mallorca havia tengut uns altres amos els inquietava i els creava una certa “mala consciència”; més que res, per allò d’haver pres la terra als “moros”. I això, a parer meu, és perfectament comprensible, perquè aquella gent s’havia criat en una societat pagesa, en la qual la terra era el bé més preuat i el robatori --ara no anirem a cercar per què-- un dels crims més detestables. Això d’aqueixa “certa mala consciència” per mor d’haver pres la terra als moros, ho reconec abans de tot, pot ésser només una impressió meva. Però, en tot cas, diré què és que em va fer venir aqueixa idea al cap.  I tornaré a les històries que em contaven els pagesos.  Una cosa que em digueren més d’una vegada, quan anava amb mon pare als establits i a les possessions de per la Marina, era que a una de les possessions de veïnat hi havia una porta amb un pany molt antic, que era “des temps des moros”. La història, o rondalla, o contarella –com vulgueu— era que un dia va comparèixer a aquella possessió un moro amb una clau (i de vegades, deia qualcun, també amb papers). Quan li demanaven què volia, deia que era descendent dels moros que eren els propietaris de la casa fins que els ho prengueren quan va venir el rei en Jaume (o quan “prengueren” o “conquistaren” Mallorca.) “Perquè –em deien els pagesos— Mallorca era seu, i sa casa era des temps des moros”. El moro, em contava el pagès, hi havia anat per recobrar la casa i, per demostrar que era seva, passava la clau pel pany, i la porta s’obria. I fet això, el moro afirmava que mouria plets, i que tornaria a tenir la casa.  Vaig tenir sort, i amb mon pare anàrem a la possessió on, suposadament, hi havia anat el moro, i en vaig poder parlar amb l’amo, o amb l’amitger –no record què era, exactament—. Aquell homo em digué que això no havia passat allà, sinó que havia contar dir que havia estat a una possessió veïnada. El pany del portal de les cases, evidentment, era nou, com també ho era la porta. I ja podeu imaginar que a l’altra possessió, aquella on em deien que havia passat això, tampoc en saberen res, i em contaren que la feta havia estat a una altra possessió. I parlant amb un homo vell de la Vila, em va dir que havia sentit a dir que allò havia passat a Son Fortesa de Manacor, “que són unes cases molt antigues”. I ja no ho vaig anar a cercar pus; Manacor aleshores em queia molt lluny. Ara, quan hi pens, em fa l’efecte que la “rondalla” de la clau del moro era això que ara en dirien una “llegenda urbana”; és a dir, una contarella que resulta –o resultava— fàcilment creïble,  perquè, d’una manera o de l’altra, hi suren pors de la societat que les tramet. En aqueix cas, pens jo, por als moros. O millor dit, al retorn dels que eren considerats els legítims propietaris de la terra.  Històries d’un temps en què la terra ho era tot i en què robar-la era un dels pitjors crims que podria cometre un pagès.

Comentaris

  1. Ves-ho a cercar per Son Forteza
    Fa un temps vaig ser per Son Forteza de Manacor, varen ser molt amables, i me contaren un caramull d'històries d'aquella possessió impressionant, entre d'altres que als anys 60 hi havia estat un investigador, crec que me digueren malines, fill del president o d'un ministre, que comparagué amb una copia del planol de les cases tret d'una biblioteca d'un país de l'orient mitjà (Arabia, Egipte o Jordània), afirmant que allò havia estat uns madrassa. N'havia de fer una tesi, però no en tornaren a saber res pus.
    Espigolador | 29/03/2006, 20:01
  2. M'agradat molt
    llegir-te, jo quan era petita passava els estius a Bunyola, una tia meva era l'estadana d'Alfabia, mos contava que hi ha un tresor amagat pels moros, mos mostrava unes lletres estranyes escrites al sostre i deia que explicaven on estava enterrat el tresor, però que mai ningú havia pogut desxifrar aquesta inscripció, pots comptar que mos passavem l'estiu cercant el tresor pels tots els racons. Esper més històries teves ...
    conxa | 05/04/2006, 09:31
  3. La clau, també és de les mores
    Per abundar amb els moros, quan jo era petit tenia la certesa que per aquella serralada que dibuixava el cel encara hi havia moros amagats, que no els havien fet fora del tot. Amb altres paraules, que el conflicte per la propietat d'aquesta terra encara no havia estat resolt. També em contaren que les mores encara guardaven les claus de casa seva per si algun dia havien de tornar. Del bon Rei en Jaume en vaig sentir d'altres, però sempre i ben clar, que fou el primer rei, el que conquistà Mallorca. I el temps... el temps ve sempre de Barcelona
    Amerim | 02/05/2006, 17:11
  4. I en Tià de la Real!

    He arribat a aquest blog per pura casualitat: m'agrada. Te'n deixes un, de personatge històric: el sen Tià de la Real: un d'aquests homes, segons n'Alcover, "que només en neix un cada cent anys, i no sempre sura"!
    Salut!

    Toni | 14/12/2007, 21:45
  5. Rondalles

    Hola, un company meu me demana informació més precissa sobre Tià de sa Real, com a personatge de rondalles.
    Em pots assessorar?
    Gràcies

    jordi vidal | 23/01/2008, 12:52
  6. POSSESSIONS

    Hola ! ! som un matrimoni jove mallorquí amb un fill de 4 anys . Ens encanta la natura i ens fascines les antigues possessiones de Mallorca . Aquests dies que hem estat passejant una mica i hem vist com moltíssimes possessions mallorquines precioses estan tancades se'ns va ocórrer que seria meravellós viure en una d'elles . Per això hem estat pensant que potser a algú encara que no sabem molt bé a qui dirigir-nos estaria interessat que poguéssim viure en alguna d'elles a canvi de conservar i netejar una possessió perquè no
    s'anés caient amb el pas dels anys .
    Nosaltres ja vivim al camp, en una petita casa que comprarem fa uns anys. Tenim cavalls i podem dir que estem be, tenim una vida normal i no ens podem queixar. Pero pensem que és una pena que aquestes precioses cases amb tanta història es quedin tancades a part que com e dit anteriorment ens encanten
    Som gent normal amb una feina fixa des de fa moltíssims anys . No volem que penseu que som gent qualsevol desesperada per una casa . Simplement se'ns va ocórrer aquesta idea i pensarem perquè no provar i potser sortis alguna cosa interessant .
    Simplement cuidar una possessió com si fos nostra!!!!
    Jo sóm:
    Antonia Garcia Barcelo
    Tel.652951116
    antoniagb2002@yahoo.es

    antonia | 17/06/2014, 12:44
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS