Ad modum maioricensem. Blog d'Antoni Mas i Forners

Fins que es va estendre l’escolarització, i la gent de Mallorca va començar a estudiar història –d’aquella manera que tots coneixem— un dels pocs personatges històrics que coneixia tothom era el rei en Jaume  i l’afer històric per autonomàsia era la conquesta de Mallorca. La repressió o l’autocensura havien fet desaparèixer de la memòria altres fets més incomòdes –i amb conseqüències igualment tràgiques, com la Revolta Forana i les Germanies. De fet, el rei en Jaume, la conquesta i la venguda de Sant Vicent Ferrer eren els únics personatges històrics que (si no m’err, perquè ho escric de cap) que va recollir mossèn Alcover a les seves Rondalles.

D’al·lot, encara vaig ésser a temps a sentir parlar del rei en Jaume, i de la conquesta de Mallorca, quan anava amb mon pare  per les finques i possessions del terme, i per qualque poble de per devora. Els pagesos, que sabien que m’agradaven “ses coses antigues”, em solien dir on havia “antigors”, “antiguidees” o “cementeris des Moros”; és a dir, restes prehistòriques. Ho record com si fos ara: “aqueix claper és des temps des moros –em deien tots solemnes—, perquè abantes Mallorca era des moros”. D’això, jo ja en sabia cosa: a l’escola m’havien parlat de la “reconquista” i, de més a més, jo havia llegit la Història de Santa Margalida. En aqueix llibre, el primer que vaig llegir en català, el pare Joan Francesc March i en Ramon Rosselló explicaven la conquesta de Mallorca i hi deixaren escrit que els catalans havien repoblat Mallorca. Jo, coses d’al·lot que feia el batxiller, em pensava ésser un poc part damunt aquells pagesos que, ara me’n tem, em respectaven perquè era un al·lot pagès que sabia “lletra”. Tanmateix, la cosa em venia de nou, i sempre que podria aprofitava per treure-la a rotlo. I els pagesos em contaven, tots convençuts, poc més o manco amb aqueixes paraules, que “això va durar fins que va venir el rei en Jaume, que va treure a defora es moros i llavó venguérem es mallorquins”. Més d’un pic em demanaren d’on era que venguérem. Em fa l’efecte que la meva resposta –de Catalunya— no els feia gaire gràcia. “Potser”, “si tu ho dius deu ésser així”, “no m’ho haguera pensat mai” i qualque sortida remolesta i desconfiada –com “això t’ho han dit a s’escola?”— eren, com a molt, els comentaris, si n’hi havia, a la meva resposta. Més envant me’n vaig témer que aqueix era el record que havia quedat, després de més set-cents anys, de la conquesta de 1229 i de la colonització feudal: el rei heroic i legendari, la memòria dels antics “propietaris” de la terra –els moros que havien construït els clapers i les “antigors”— i, també, el convenciment del canvi demogràfic que causaren la conquesta i la colonització. Perquè els pagesos “sabien” que ells –la seva societat— venia de defora. I, en termes bàsics, l’encertaven. Que a Mallorca hi haguessen romàs un cert nombre d’andalusins –mallorquins antics— batiats, no va alterar per res el resultat final de la conquesta de 1229. Els pagesos que jo tractava, és clar, no es qüestionaven per res si allò que havia fet el rei en Jaume –“treure a defora es moros”— havia estat bo o xerec. Però sí  que pareix que el record que Mallorca havia tengut uns altres amos els inquietava i els creava una certa “mala consciència”; més que res, per allò d’haver pres la terra als “moros”. I això, a parer meu, és perfectament comprensible, perquè aquella gent s’havia criat en una societat pagesa, en la qual la terra era el bé més preuat i el robatori --ara no anirem a cercar per què-- un dels crims més detestables. Això d’aqueixa “certa mala consciència” per mor d’haver pres la terra als moros, ho reconec abans de tot, pot ésser només una impressió meva. Però, en tot cas, diré què és que em va fer venir aqueixa idea al cap.  I tornaré a les històries que em contaven els pagesos.  Una cosa que em digueren més d’una vegada, quan anava amb mon pare als establits i a les possessions de per la Marina, era que a una de les possessions de veïnat hi havia una porta amb un pany molt antic, que era “des temps des moros”. La història, o rondalla, o contarella –com vulgueu— era que un dia va comparèixer a aquella possessió un moro amb una clau (i de vegades, deia qualcun, també amb papers). Quan li demanaven què volia, deia que era descendent dels moros que eren els propietaris de la casa fins que els ho prengueren quan va venir el rei en Jaume (o quan “prengueren” o “conquistaren” Mallorca.) “Perquè –em deien els pagesos— Mallorca era seu, i sa casa era des temps des moros”. El moro, em contava el pagès, hi havia anat per recobrar la casa i, per demostrar que era seva, passava la clau pel pany, i la porta s’obria. I fet això, el moro afirmava que mouria plets, i que tornaria a tenir la casa.  Vaig tenir sort, i amb mon pare anàrem a la possessió on, suposadament, hi havia anat el moro, i en vaig poder parlar amb l’amo, o amb l’amitger –no record què era, exactament—. Aquell homo em digué que això no havia passat allà, sinó que havia contar dir que havia estat a una possessió veïnada. El pany del portal de les cases, evidentment, era nou, com també ho era la porta. I ja podeu imaginar que a l’altra possessió, aquella on em deien que havia passat això, tampoc en saberen res, i em contaren que la feta havia estat a una altra possessió. I parlant amb un homo vell de la Vila, em va dir que havia sentit a dir que allò havia passat a Son Fortesa de Manacor, “que són unes cases molt antigues”. I ja no ho vaig anar a cercar pus; Manacor aleshores em queia molt lluny. Ara, quan hi pens, em fa l’efecte que la “rondalla” de la clau del moro era això que ara en dirien una “llegenda urbana”; és a dir, una contarella que resulta –o resultava— fàcilment creïble,  perquè, d’una manera o de l’altra, hi suren pors de la societat que les tramet. En aqueix cas, pens jo, por als moros. O millor dit, al retorn dels que eren considerats els legítims propietaris de la terra.  Històries d’un temps en què la terra ho era tot i en què robar-la era un dels pitjors crims que podria cometre un pagès.

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Tema

Text

El teu nom

Email

Web

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31

• Què té a veure el ball de bot amb la Sardana?
• I llavó venguérem es mallorquins...
• Un document sobre la imposició del castellà a Mallorca en el segle XVIII
• Treballs que falten
• Més sobre la República i la Guerra Civil: les gloses
• Tothom se'n va a la poblatió de Valèntia. L'emigració mallorquina al regne de València en els segle XVII
• Recordant la República
• Ubicació dels treballs i de les fotografies
• Benvingut al teu blocad modum maioricensem

• General [9]

• jordi vidal: Hola, un company meu me demana informació més precissa sobre Tià...
• Joan Garau: Hola Toni. No puc recordar com vaig arribar fins a...
• Toni: He arribat a aquest blog per pura casualitat: m'agrada. Te'n...
• Soliveres: Buenos días! mi nombre es SOLIVERES, soy francés, busco...
• Antoni Cantarellas: P.D.: Ja se que me consideres un gonella (i ho som!). Esper que...
• Antoni Cantarellas: Hola Toni, som en Cantarellas. Voldria sebre si tens qualque...
• Miquelet de l'Onso: De totes maneres, aquestes similituts es donen en tot el...
• Joëlle VENGUD: Hola He descubierto su librito que me trajo un amigo...
• Elena: Això és una prova en relació al tema...
• Toni: Moltes de gràcies!!

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents