Administrar

(Blog de n'Antoni Mas i Forners) L'endarrer d'aqueix blog és que em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani, referit sobretot a temes sobre els quals treball o en els quals estic interessat. Són fonamentalment qüestions d'història de Mallorca, bàsicament d’època medieval però també d’altres èpoques, com la conquesta feudal i l’assentament de colons cristians –allò que en solen dir “reconquesta” i “repoblació”—, la historia agrària, la història social i econòmica, l’onomàstica en general i l’antroponímia en particular, les migracions de mallorquins al País Valencià en el segle XVII, la cultura popular, el sentiment identitari, la llengua... i tots els que surtin a rotlo. Tothom pot fer ús dels treballs i fotografies (que són dins els "àlbums") sempre que els citi adequadament, indicant-ne com a procedència el lloc on varen ser publicats i aquest blog. Els treballs inèdits i les fotografies han de ser citats fent-ne constar com a procedència únicament el blog.

Ametlers, ametlerars i ametlars a l'edat mitjana a Mallorca

amasiforners | 10 Juny, 2016 20:29

Espesses vegades, perquè segons què –un ofici, un cultiu, una llengua, una manera de viure— siga objecte d'estudi pareix que ha d'haver pres el tomb de fer el darrer bategot o, com a poc, d’anar de rota batuda. Pareix que hi ha d'haver por que estiga a punt de desaparèixer. És el cas, per exemple, del conreu de l'ametler a Mallorca, que no fa gaire anys era ben rendible i proporcionava ingressos més que dignes als pagesos o als propietaris. Ara, però, han arribat les lamentacions, l'ocasió per reivindicar la importància de l’ametla i l'hora de plorinyar traient a rotlo el record d’una societat que ja podem donar per esvaïda. Perquè ara, entre malalties,  la vellura dels arbres, les dificultats per a la mecanització i uns preus que minven o munten —sobretot— per mor de la conjuntura  nord-americana, perilla ferm que, en qüestió de poques dècades, les grans extensions d'ametlerar de Mallorca, part de la postal turística illenca, siguen un paisatge residual a fora vila. Abans que això passi, l'amic en Jaume Fornés hi haurà dedicat una tesi doctoral que, ben segur, serà modèlica, una vindicació de l'ametlerar i dels pagesos, però defugint nostàlgies malaltisses; és a dir, amb la mirada fitada cap a l'esdevenidor.

  

Les grans extensions d'ametlerar, tanmateix, són  relativament modernes. Regirant papers i pels comentaris que em fan investigadors que consulten arrendaments dels segles XVII i XVIII, fa l'efecte que el conreu començà a cobrar importància en el segle XVII, i més encara en el XVIII, als pobles de prop de Ciutat i del Raiguer.  Gent com  els amics en Pep Villalonga i en Damià Ferra-Ponç hi m'han fet reparar, com també que m'han fet parar esment en les clàusules dels contractes d'arrendament de possessions d'aqueixes contrades què fixaven com a obligació sembrar-hi ametlers. Però no tot Mallorca anava igual, ni molt manco. De fet, a la segona meitat del segle XIX hi havia pobles, com Santa Margalida, on actualment és característic, que no n'hi havia. D'ametlerar, vull dir; no d'ametlers: d'ametlers n'hi ha de documentats de ben enrera, a l'edat mitjana.  Però com a arbres aïllats, com ara podem veure albercoquers o pruneres dins un tros sembrat de blat o d'ordi, o com un parell –llarg, vull dir—  d'ametlers a un endret en concret, que el singularitzaven paisatgísticament.

 Per exemple, l'infatigable Ramon Rosselló Vaquer  ha documentat, a 1306, "la bassa dels Ameulers" a Santanyí. (1) Una altra cosa és quan hi va a començar a haver-hi ametlerar, i a on.  No deixa de ser simptomàtic que els primers que he aconseguit documentar (no he fet cap recerca exhaustiva, tanmateix) es localitzin precisament al Raiguer:  en Jaume Capó Villalonga va documentar que a 1491 a Lloseta hi havia una sort de terra anomenada "l'Ametlerar", que confrontava amb el camí que anava des d'aqueixa població cap a Sencelles. (2)

D'altra banda, a Bunyola es documenta, també en el segle XV, un topònim  -"ametlar"— que supòs que tenia el mateix significat que ametlerar i que –si no m'err— degué aparèixer mitjançant el mateix mecanisme de formació de mots que fa que, del nom del fruit  de l'olivera –oliva— en derivi “olivar”, i que fa del nom de l’arbre en provenga “oliverar”. Això em fa pensar que, així com “ametlerar” deriva clarament d’”ametler”, “ametlar” ho devia fer d’“ametla”.

En un mateix protocol notarial, de 1439, hi apareixen tres mencions a “ametlar”: “la tancha de l’ametlar”, una sort d’“olivar e ametlar” i la “sort de l’ametlar” (3). La mateixa estructura dels topònims, tot i que indica l’existència d’ametlerar, fa pensar que encara n’hi havia poc, perquè la presència d’un tros de terra sembrat d’ametlers continuava essent una fita ressenyable dins el paisatge rural d’aleshores, fins el punt que servia per caracteritzar-la o per donar-li nom.

Tanmateix, aquests mateixos topònims fan avinent que l’existència d’ametlerar no devia ser tampoc cap raresa en aqueixa comarca –el Raiguer i les foranes de Ciutat—, tant per les característiques edafològiques dels terrenys com per la proximitat del principal centre de consum de la Mallorca d’època.

De fet, una cerca ràpida del google m’ha permès comprovar que el topònim “ametlar” encara es conserva a Bunyola i Santa Maria. Però que el mot no aparega en el Diccionari Català-valencià-balear (ni com ametlar ni com ametllar) em fa sospitar que el genèric ja no deu ser viu i que els topònims en deuen constituir la forma fossilitzada. Però per aclarir-ho, li hauré de demanar a qualcú d’aqueix endret que en me trega el net; per exemple, a l’amiga Bàrbara Suau. Ja escriure per ací què en me diu.

 

Notes:

(1) Ramon Rosselló Vaquer, Noticiari de Santanyí, Santanyí, 2000, pàg. 30.

(2) Jaume Capó Villalonga, Història de Lloseta, tom I, Lloseta, 1985, pàg. 223.

(3) Arxiu del Regne de Mallorca Protocol notarial M-163 f. 94, 94v i 159v.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS