Administrar

(Blog de n'Antoni Mas i Forners) L'endarrer d'aqueix blog és que em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani, referit sobretot a temes sobre els quals treball o en els quals estic interessat. Són fonamentalment qüestions d'història de Mallorca, bàsicament d’època medieval però també d’altres èpoques, com la conquesta feudal i l’assentament de colons cristians –allò que en solen dir “reconquesta” i “repoblació”—, la historia agrària, la història social i econòmica, l’onomàstica en general i l’antroponímia en particular, les migracions de mallorquins al País Valencià en el segle XVII, la cultura popular, el sentiment identitari, la llengua... i tots els que surtin a rotlo. Tothom pot fer ús dels treballs i fotografies (que són dins els "àlbums") sempre que els citi adequadament, indicant-ne com a procedència el lloc on varen ser publicats i aquest blog. Els treballs inèdits i les fotografies han de ser citats fent-ne constar com a procedència únicament el blog.

Què té a veure el ball de bot amb la Sardana?

amasiforners | 16 Abril, 2006 17:30

Fa un grapat d’anys, aqueixa pregunta era un recurs habitual entre aquells que pretenien negar o qüestionar la unitat lingüística i l’afinitat –o comunitat, com volgueu— cultural entre Catalunya i Mallorca. Però la qüestió, per molt que no passi d’anècdota, és interessant, només pels termes i la intenció amb què estava plantejada.

La resposta, naturalment, és que el ball de bot i la sardana no tenen res a veure, tret d'haver estat convertits en els balls folklòrics "oficials" de les respectives comunitats autònomes, països o nacions (això darrer, ho deix a gust de cadascú). Com és sabut, el terme  “ball de bot” sol ésser emprat per designar un conjunt de balls que, en gran mesura, són el resultat d'una importació relativament recent -del segle XVIII o XIX, segons sembla-, i que, com veurem, en varen substituir o en desplaçaren altres de preexistents. D'altra banda, i fins ben entrat el segle XIX, la sardana fou només un -n'hi havia d'altres- dels balls de Catalunya, que tengué la sort, almanco pel que fa a la seva supervivència, que els renaixentistes el reinventassen i el convertissen en símbol i mitjà d'exaltació de la personalitat del Principat. En una paraula: en el ball de Catalunya. Tant és així que no va ser  fins el 1850 que es fixà la coreografia definitiva d'aqueix conjunt de balls actualment anomenats sardana i que a l'edat mitjana eren coneguts com a ball rodó. Un ball que, de més a més, no fou tampoc exclusiu del Principat, sinó que s'espandí, juntament amb la repoblació catalana, més enllà de les seves fronteres. Això és el que es desprèn, almanco, de testimonis com els d'en Mateu Rotger i Capllonch a la sevaHistoria de Pollensa (1898): El baile que se usaba en Pollensa en el siglo XIV y XV parece que había de ser la sardana catalana o cosa muy parecida. Vémosle denominado con el nombre de ball radó. [Exactament el mateix nom amb què era conegut a Catalunya en la mateixa època].Teníanse de la mano los danzantes, que unas veces eran hombres solos y otras hombres y mujeres, alternando en este caso los unos con las otras. 

No és per res, però sospit i em fa l’efecte que si el ball rodó de Mallorca haguera arribat al segle XIX amb prou vitalitat com per esdevenir  un símbol de mallorquinitat, el ball de Catalunya ara seria un altre: pentura el ball dels bastoners, potser qualque dansa d’inspiració provençal –per tot allò del llemosinisme- o, fins i tot, les jotes, boleros i parados que ara ens resulten tan familiars i mallorquins.

Resumint, tot plegat, a Mallorca, al Principat i a Espanya, és poca cosa més que un procés d'invenció de la tradició. O millor, diferents processos d'invenció de la tradició, amb intencions i orígens ben diversos, però que han acabat tots dins el mateix sac, el dels símbols i les tradicions autonòmiques o nacionals (de la nació que siga). Això, evidentment, després de rebre el pertinent vist-i-plau i la necessària promoció per part dels governs autonòmics, que per qualque cosa en són els màxims interessats -tot seguint, és clar, l'exemple del govern espanyol, que ja fa estona ferm que s'hi dedica, i amb prou èxit-. La cosa encara resulta més clara i llampant si param esment que el mètode emprat pel Govern espanyol per a la creació i la legitimació de les tradicions-símbols ha consistit fins ara en la seva jerarquització a partir del grau de representativitat nacional  que li era atorgat en funció dels interessos del moment Un singular rànquing que, en el solemne batibull de danzas y cantos regionales, encapçalaven i encapçalen encara, ben significativament, el flamenc, el pasdoble, les sevillanas i la copla (española, és clar).

En conseqüència, cada comunitat autòmoma que se precie –amb voluntat o no de ser un país, això és indiferent— ha de menester els símbols adients per a justificar-la i singularitzar-la, per a conferir-li o reforçar-li aqueixa identitat diferenciada que, de vegades, no ha existit mai o, dit d’una altra manera, gairebé no es diferència de la d’altres. Tant si la voluntat és de bastir símbols de caire nacional, com si és d'engirgolar un sano regionalismo -de marca-no-t'hi fixis, però molt nostro— la creació de símbols respon a les mateixes necessitats i empra les mateixes eines; tot va bé i tot és susceptible d'ésser elevat a la categoria de tradició-símbol, indistintament: la bandera o l'escut, la història o l'himne, la gastronomia o l'arquitectura...

Però, perquè acabi d'anar bé i que tothom faça la vega sencera, també és convenient que aquests símbols no siguen compartits amb ningú, i, si pot ser, que siguen anomenats només amb el nom de la Comunitat. Si no és així, n'hi ha que poden sentir que  mancaba la seva personalitat, i enjoncar-nos endemeses que són freg-no-freg l'esperpent. I això val per a tot: per a la bandera -qui no recorda les disputes per la "propietat" de la quatribarrada, el blau de la senyera valenciana, o la polèmica del castellet?-, l'escut -ídem d'ídem-, la llengua -mirau que passa a València, i que n'hi ha que volen que passi ací: una lengua propia  per a cada Comunidad Autónoma-, l'himne -pobra Balanguera-, la diada –què hem de rememorar, les Franqueses o la Conquesta ?-;  el ball, -què té a veure el ball de bot amb la sardana?- o, que encara és més psicodèlic, la fauna: n'hi ha hagut, i molt doctes ferm, que han reivindicat la balearidad del Myotragus. Qui l'hi havia de dir,  a aqueixa pobra cabreta, que ella i les seves banyes havien d’acabar convertides en veritables símbols de la personalitat baleá!

Es tracta, en definitiva, d'una qüestió fascinant, present a totes les societats –absolutament totes creen les seves tradicions, els seus símbols i els seus mites— i que ací podria resultar molt útil que qualcú n'estudiàs, tot seguint les petjades d’en Hobsbawm, els episodis més recents i quotidians, aquells que, com a molt, no passen d’anècdota periodística.

Comentaris

  1. Re: Què té a veure el ball de bot amb la Sardana?
    A mallorca també hi ha ball de bastons, els podem veure cada darrer divendres de maig en un ball dels cossiers de manacor. És l'únic de mallorca
    rafel de campanet | 19/04/2006, 19:46
  2. Myotragus
    A la variant del Myotragus més antiga, uns 2 milions d'anys, se l'anomenà cientificament, però amb molt d'humor, Myotragus Pepgonellae
    Passava per aquí | 29/05/2006, 19:30
  3. Historia catalanista
    Tant rotllo per a dir que Mallorca és catalana, perquè fa 800 ANYS ( sembla una pelicula de ciència ficcion ) , el rei Jaime assassí a tota la poblacion de la illa ( no li va quedar ni un!! segons els "experts historiadors-catalanistes ") i va repoblar mallorca amb francesos ( que ara criden catalunya-nord ) i amb pageses de les regions poc poblades del que avui és cataluña... En fi" La fascinant història Catalanista " de genero, ficcion
    Azathoth | 03/06/2006, 11:44
  4. Per cert
    Si estais farts de manipulacio catalanista, consultar aquest bloc http://bloc.balearweb.net/category/788/1809
    Azathoth | 03/06/2006, 11:46
  5. i com es?
    Azathoth es la historia si no?
    samantha | 17/06/2006, 14:20
  6. i també barretina
    Hi ha moltes més semblances, per exemple en el vestir. A Bunyola tenim com a exemple una fotografia feta a començaments del s/.XX a la possessió des Cocons a on els senyors vesteixen a la moda europea i els amos i pagesos a l'antiga. L'amo, al cap, du barretina. Prenda, pel demés, que es duia per la mediterrània.
    Xavier | 01/07/2006, 11:22
  7. més barretina
    Toni, si t'interessa la fotografia la puc cercar.
    Xavier Margais | 01/07/2006, 11:25
  8. Re: Què té a veure el ball de bot amb la Sardana?
    molt bona apreciació, bona feina!!
    Pep | 05/07/2006, 16:34
  9. Lliber i Llucmajor, les arrels historiques d'un agermanament

    Hola

    He descubierto su librito que me trajo un amigo desde el ayuntamiento de Lliber y quisiera que me diga Usted si puedo poner su traduccion al castellano que me paso una amiga y la traduccion al frances que estoy haciendo (para todos los francese que tienen raices en estos dos pueblos) en la web ?
    Gracias por su respuesta
    Joëlle de Bages Pyrénées Orientales France

    Joëlle VENGUD | 04/03/2007, 18:02
  10. Mediterrani

    De totes maneres, aquestes similituts es donen en tot el Mediterrani. Una jota mallorquina i una d'andalusa només es diferencien en el cant (tan la llengua com la tècnica).
    No obstant, és evident que la connexió Catalunya-Illes-València és més profunda.

    Miquelet de l'Onso | 29/03/2007, 08:22
  11. Es Balear Continental

    Hola Toni, som en Cantarellas. Voldria sebre si tens qualque estudi fet sobre es balear (mallorquí) de Tàrbena i Vall de Gallinera, a terres valencianes (o si coneixes qualcún de fet). Trob lamentable que se fomenti es català estàndard (accetpant mil·lions d'Euros de sa Generalitat Catalana) quan, des de sa Conselleria de Cultura no s'hagi duit a terme cap iniciativa per estodiar un dialecte nostro existent al continent i que abarca una extensió superior a s'illa de Formentera. ¿Que trobes d'això?... Saps que estic en contacte amb una fundació cultural molt sèria disposta a financiar -ja que es polítics s'enfoten des tema- un estudi d'aquesta qüestió (en la que Stª Margalida està tan involucrada). Salut.

    Antoni Cantarellas | 07/12/2007, 23:59
  12. PD al darrer mail

    P.D.: Ja se que me consideres un gonella (i ho som!). Esper que me tenguis clasificat entre es gonelles il·lustrats. Lo des Balear Continental no és cap "Gonellada": està extret d'un planol lingüistic d'un reconegut dialectologista de s'I.E.C. Aquest fet hauria d'esser un motiu d'orgull pes "vileros".

    Antoni Cantarellas | 08/12/2007, 00:03
  13. Re: Què té a veure el ball de bot amb la Sardana?

    Hola Toni.

    No puc recordar com vaig arribar fins a aquesta pàgina, que ha obert sa meva curiositat cap a s'historia de tot el que m'ha envoltat sempre.

    Ara que estic visquent a fora és quant ho començ a valorar i m'alegra moltissim poder saciar aquesta fam de coneixement a través de ses teves paraules, que han conseguit omplir de preguntes a sa meva padrina.

    Aquestes ànsies de coneixement històric amateur que he descobert en jo, son gràcies a tu.

    No he pogut evitar agrair-t'ho!

    SORT!

    Joan Garau | 14/01/2008, 14:30
  14. hola Antonio Cantarellas Pascual

    hola toni he leydo muchos de de tus articulos y me parecen muy interesantes....por eso me gustaria conocer al hombre no al escritor y asi poder tener una opinion mas firme sobre ti. Claro si es que no temes a una chica?????

    Solo Yo | 29/03/2008, 17:13
  15. REPOSTA A "SOLO YO"

    Perdona, veo que ha pasado mucho tiempo, pero como veo que este foro no està demasiado activo, no lo había vuelto a visitar. Mi mail no es ningún secreto (espero no equivocarme): antoni@skau.e.telefonica.net .Para lo vd guste.

    TONIEL·LO | 06/01/2009, 22:06
  16. CONTESTA

    GRACIAS, SÓLO ME DAN MIEDO 2 COSAS: HACIENDA Y LAS CHICAS, PERO RECOJO EL GUANTE. SABRÁS QUE TENGO UN BLOG. ALLÁ ESTÁ MI CORREO. AH!, EN INTERNET ES MUY FACIL ENGAÑAR. ESPERO NO ENCONTRARME CON UN FORNIDO Y PELUDO CAMIONERO VESTIDO DE CUERO Y CON UN LÁTIGO.
    ESPERO NUEVAS TUYAS.

    Toni Cantarellas | 09/03/2009, 21:17
  17. CONTESTACIÓN

    YA RESPONDÍ, PERO VEO QUE MI TOCAYO MODERADOR TODAVÍA ESTÁ CONSIDERANDO SI MI CONTESTACIÓN ES "SPAM". UNA SEMANA DESPUÉS VEO QUE TODAVÍA NO SALE MI RESPUESTA.
    ESCRIBE TONI CANTARELLAS EN GOOGLE Y TE PODRÁS PONER EN CONTACTO CONMGO. ¿TEMES EL CARA A CARA O TE HAS DE VALER DE INTERMEDIARIOS COMO EL ERUDITO TONI MÀS?...

    Toni Cantarellas | 21/03/2009, 16:38
  18. CONTESTACIÓN

    Sólo me da miedo Hacienda. Mi correo es antoni@skau.e.telefonica.net

    Toni | 07/04/2009, 20:23
  19. CONTESTACIÓ

    Hola "Solo Yo". No temo a las chicas, es más soy seguidor del Evangelio según el Apostol David Summers (Hombres G): "Dejad que las niñas se acerquen a mi".

    mi web es:
    miszelani.wordpress.com

    Toni | 21/12/2009, 11:50
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS