Administrar

(Blog de n'Antoni Mas i Forners) L'endarrer d'aqueix blog és que em servesca, per així dir-ho, de bloc de notes, de documents, de detalls, d'anècdotes i de berbes semblants que sovint em vénen al cap i que -coses de de frissar, de tenir-lo a mil bandes i a cap- se'n van i descompareixen i no tornen pus. No vol dir que siguen res de l'altre món, però qualque cosa hi pot haver d'interessant dins tot aqueix garbuix miscel·lani, referit sobretot a temes sobre els quals treball o en els quals estic interessat. Són fonamentalment qüestions d'història de Mallorca, bàsicament d’època medieval però també d’altres èpoques, com la conquesta feudal i l’assentament de colons cristians –allò que en solen dir “reconquesta” i “repoblació”—, la historia agrària, la història social i econòmica, l’onomàstica en general i l’antroponímia en particular, les migracions de mallorquins al País Valencià en el segle XVII, la cultura popular, el sentiment identitari, la llengua... i tots els que surtin a rotlo. Tothom pot fer ús dels treballs i fotografies (que són dins els "àlbums") sempre que els citi adequadament, indicant-ne com a procedència el lloc on varen ser publicats i aquest blog. Els treballs inèdits i les fotografies han de ser citats fent-ne constar com a procedència únicament el blog.

De què servien les síquies i els albellons

amasiforners | 18 Desembre, 2008 20:02

Quan escric aqueixes paraules, tots els diaris van plens de les inundacions que –ho llegesc al Diario de Mallorca- han estat causades pel pitjor temporal de pluja dels darrers trenta anys. No diré que no haja plogut molt, i que a segons quins indrets la intensitat de la pluja no haja estat excepcional (vet si ho ha estat!), però a d'altres, com diuen els nostros majors, ha plogut . Molt -fins a un 30% més- però ; és a dir, fora aiguades de molts de litres en molt poc temps. Per què és, idò, que hi ha hagut inundacions en aqueixs indrets on no hi ha hagut pluges tan fortes o -si tant voleu- per què és que han estat tan importants? Bona part de la culpa -si la podem anomenar així- la té la destrucció progressiva que pateix, des de fa una quarentena d'anys, la xerxa de drenatge tradicional (albellons, siquions de partió, síquies, torrentons, torrents, clavagueres...) que han construït o canalitzat els pagesos i els picapedrers mallorquins durant centenars d'anys, acumulant els esforços de moltes de generacions. De qui n'és la responsabilitat? A parer meu, de molta de gent. Per exemple (i vull que quedi clar que no responsabilitz la totalitat d'aquests col·lectius), de pagesos mecanitzats que, llaurant a molta fondària i fora parar gens d'esment, espenyen els albellons, destrossen les síquies o les omplen de terra; d'arquitectes, promotors i mestres d'obra que tapen o esbuquen tota quanta cosa els fa nosa per construir; d'enginyers que fan projectes de reparació i eixample de torrents amb el llit i els costats de ciment, com si als torrents només hi vessassen les aigües les síquies "majors"; de tots aquells arquitectes, aparelladors i enginyers que no tenen en compte -a bastament, almanco- les característiques del règim pluviomètric de Mallorca i que per això mateix no preveuen un sistemes de drenatge o d'evacuació suficients; de polítics, promotors i tècnics urbanístics que han permès o propiciat la urbanització d'indrets on ningú, fa cinquanta o cent anys, li haguera passat pel cap fer-ho. En definitiva, la responsabilitat és de tots aquells que han oblidat o no han tengut en compte que el paisatge actual de Mallorca no és precisament natural, sinó que és en gran part una construcció social; és a dir, la suma dels efectes de l'acció humana durant molts de segles. Aquesta transformació es va concretar -entre d'altres aspectes- en la construcció d'una xerxa de drenatge, basada en els albellons i les síquies, que va permetre la posada en conreu de moltes de les terres argiloses del Pla i de les zones lacustres de l'illa i, a més, en una selecció i un ús dels llocs d'hàbitat i dels espais de conreu que tenia en compte, a més d'altres factors, els riscs d'inundació. Tot plegat, amb la intenció d’evitar el que, tot i el funcionament d’aqueixa xerxa de drenatge, esdevengué a una vila del Pla a mitjan segle XVII, en un any de pluges molt intenses: “no s’hi cullirà dels fruits de lo any passat la terça part per causa de no haver pogut sembrar lo millor de las terres per les moltes aigües i les qui·s són sembrades haver-les negades les tantes aigües”. Són paraules d’un document de l’època, que resulten estranyament consemblants a les declaracions dels portaveus de les associacions de pagesos que hem sentit aqueixes darreres setmanes.  Quin és el resultat d'oblidar i de no tenir en compte tot l’anterior? La situació que vivim aqueixs dies, almanco en els llocs on ha plogut . I mapes de sòls i de riscs d'inundació, amb les pertinents corbes de nivell, que queden molt guapos i donen una imatge de molta de previsió, però que no serveixen per res si no es tenen en compte a l'hora de planificar.

AMF

PD: Si continau, podeu llegir una excel·lent descripció, de caire etnològic, de per què es feien les síquies i albellons

“És cert i indiscutible que, temps enrera, a Mallorca plovia més que no plou ara. Això feia que moltes sorts (terres de conró) s’embafassen d’aigua, s’engatassin i fos impossible entrar-hi a fer la feina i sembrar-la de bon temps, mal si s’adelantaven, perquè s’exposaven a perdre la feina i la llavor i mal si es retrassaven perquè la mala anyada era segura. Les terres com més bones eren més s’omplien d’aigua que, en no tenir sortida, quedava embassada, cosa que feia ben poca gràcia a la gent que vivia dels grans que collia en l’estiu, blat per pastar, llegums per cuinar, ordi o civada per sostenir i engreixar animals. (...) Davant la realitat d’unes terres d’aigües embassades i altres plenes de gorgs, terres de bona qualitat, terres de blat igual a terres de pa, els nostres repadrins s’hagueren d’enginyar per fer unes rudimentàries síquies amitgeres, entre partió i partió, per treure l’aigua i enviar-la a la mar, i no contents amb les síquies que no acabaven de resoldre de tot el problema, per poder-hi fer oportunament la feina, aquells pobres homos sense lletra, que no eren enginyers, però sí enginyosos, valent-se de la seva natural intel·ligència, començaren a assajar de fer albellons, la cosa més senzilla i natural i la més pràctica, per allò que havien de mester que era trempar les saons de les terres bones. Albellons n’hi ha de tota casta: curts, amples, llargs, més estrets, de més fondària i de manco fondària, segons el terreny i la necessitat concreta de cada finca. Un albelló, en poques paraules, és una síquia senyada en el lloc convenient, que plena de pedres grosses, més o manco ben compostes, reblida de macs que tapaven amb una gruixa a bastament per poder llaurar o cavar sense tocar la reblada de macs, deixant la terra com abans de fer l’albelló.Quan ve la temporada de ploure i la terra està “gata”, naturalment l’aigua es filtra i xumora fins que, arribant a l’albelló, troba fàcil sortida entre les pedres enterrades i l’albelló es converteix en un canal que treu l’aigua sobrant, deixant la terra a punt per fer-hi la feina necessària per collir una bona anyada.Les pedres per omplir la síquia de l’albelló les hi duien en carros que carregaven a qualque claper de prop, altres vegades les espedregaven dins la mateixa finca, deixant-la neta de pedres i doblement amillorada, al deixar-la sense macs i albellonada.A la Vila hi ha moltes de finques que tenen el seu albelló, però com que darrerament han passat molts d’anys pocs plujosos, en penes han rajat i s’han descuidat tant que seria bo de veure que, si tornassen els anys plujosos d’abans, n’hi hagués més d’un embussat. Així com s’han descuidat els albellons s’han descuidat les síquies, tapant-ne moltes que per qualque cosa les havien fet, i seria bo de fer haver-les de tornar obrir per treure l’aigua si al temps li donàs per ploure.(Antoni Rubí: En aquell temps... La Vila abans de 1925 (II), Santa Margalida, 2001, 364-367).

Comentaris

  1. Aigua

    Enhorabona per l´article d´ahir, jo estic negre amb aquest tema, quan "arreglan" els camins de foravila (si no els asfaltan!) tiran els dobés a la mar, les màquines embossan les voreres, tapen els forats per l´aigua...un desastre. Vaig fer un treballet sobre aquest tema com a crítica constructiva per l´Ajuntament del meu poble pero ni caso, els hi importen un prebe aquestes coses, no hi ha sensibilitat paissagística.

    Mª Antònia Caldentey Grimalt | 22/12/2008, 10:01
  2. Agua de lluvia

    Me ha encantado su escrito.

    Maria Sintes | 09/03/2010, 10:03
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS